Quan un alumne té algun tipus de discapacitat i està estudiant en l’etapa obligatòria o en un cicle de formació professional, pot optar a obtenir el suport d’un programa específic anomenat ‘Progrés’, el qual forma part del Ministeri d’Educació. Aquest té l’objectiu de contribuir al ple desenvolupament de l’alumne, al seu desenvolupament curricular i social. S’implementa mitjançant un pla individualitzat per a cada alumne, però com funciona?
El pla de suport és definit pel metge rehabilitador assignat al programa en una visita mèdica anual amb el pacient i la família, tenint en compte la informació aportada prèviament per l’escola. El desenvolupament d’aquest pla de suports en el centre educatiu preveu que els objectius es treballin entre la família de l’alumne, l’equip psicopedagògic i educatiu del centre i els professionals del programa ‘Progrés’ (tant educadors especialitzats i auxiliars educatius com especialistes, incloent terapeutes ocupacionals, logopedes, psicomotricista o fisioterapeutes segons el pla de cada infant).
La família ocupa un paper central en el desenvolupament i aprenentatge de l’infant o adolescent amb TEA, i la seva participació en aquest procés és clau. Tanmateix, en molts casos els progenitors dels alumnes no participen en la definició dels objectius específics del pla individualitzat de l’escola ni en el seu seguiment. Durant el curs escolar s’organitzen diverses reunions de seguiment amb l’objectiu de poder analitzar l’evolució de l’infant i els resultats de la metodologia d’intervenció. Però tot i que les famílies poden ser convidades, massa sovint passa que les trobades no es planifiquen amb la suficient antelació i flexibilitat horària perquè els pares es puguin organitzar per assistir-hi, amb dificultats per conciliar la feina amb aquestes reunions.
Pel que fa al pla individualitzat que es defineix a principis de curs, i en què es planifiquen els objectius i la metodologia d’intervenció a l’aula i en les sessions educatives o terapèutiques, no sempre es comparteix amb els pares i mares. En nombrosos casos, les famílies que el demanen no el reben, o si ho fan és després d’insistir en la demanda. En finalitzar el curs, juntament amb les notes finals de l’escola, s’entrega un informe de seguiment de les intervencions de ‘Progrés’ elaborat específicament per a la família i que pot ser molt variable en el seu format.
Des d’Autea som plenament conscients de la importància de comptar al país amb un programa específic de suport a l’escolaritat ordinària per a alumnes amb TEA o d’altres discapacitats. Respon a un dret i representa una oportunitat per garantir una educació de qualitat i inclusiva, però considerem que seria necessari de desenvolupar un abordatge integral i centrat en l’alumne com a persona. Així ho preveu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, en què la família pogués tenir una participació activa i realment significativa en el treball d’anàlisi i definició de les necessitats educatives i dels objectius terapèutics dels seus infants o adolescents des de l’inici de curs, i en el seu seguiment fins a finalitzar el període escolar. I és que al final les famílies han de tenir el coneixement dels processos de coordinació entre els professionals del centre educatiu i els professionals externs de referència.
