Viure ja és un risc, però no li donem importància perquè donem per fet que, una vegada anem a dormir, ens despertarem al cap de poques hores. No ens parem a pensar que puguem morir d’una crisi cardíaca, pulmonar o d’una trombosi cerebral, que l’edifici s’ensorri o, inclús, que ens assassinin. Aleshores, el risc sempre hi és, només que hi ha diversos tipus: l’assumible, el perillós i l’independent a la nostra voluntat. Així doncs, segons quin escollim, així ens defineix en part i, paral·lelament, també va creant la nostra personalitat, la nostra manera d’interpretar i afrontar la realitat. Amb això vull dir que a mesura que anem prenent decisions i veient els seus resultats, ens decantem per un tipus o per un altre: la por, l’adrenalina, l’eufòria o la indiferència ens acaben condicionant en el moment d’escollir-los. Per sort, tant la frustració com l’alegria ens ensenyen noves maneres d’actuar, o també en reforcen les que ja tenim. I referent al risc, aprenem que moltes vegades, per por al risc, no fem certes coses i el resultat és encara molt pitjor.
A tall d’exemple, la gent que té por de volar i prefereix circular milers de kilòmetres amb el cotxe, augmentant així les seves probabilitats de morir en un accident de circulació. Igual que la gent que no surt de casa pensant que allà estan més segurs que en el carrer i moren per una intoxicació de gas o adquirint un trastorn vinculat a l’ansietat. És a dir, el fet d’evitar els riscos, moltes vegades provoca que les conseqüències siguin pitjors. Així és que definim cada tipus per tal de saber com ens poden afectar i així saber per on tirar: l’assumible és quan calculem els pros i els contres i encara que el resultat no sigui l’esperat, no altera la nostra manera de viure. Per la seva banda, l’inevitable és quan no hi ha més remei que escollir una opció, i el perillós és el que ens ofereix molts beneficis a canvi de poder perdre molt també. Però, així i tot, la nostra capacitat de gestionar les emocions és la que ho determinarà, saber controlar l’eufòria i la por significa poder controlar l’excitació i els nervis.
Així doncs, volem invertir en la compra d’un habitatge o quedar-nos de lloguer? Canviar de feina per una més remunerada o quedar-nos en l’actual perquè és més segura, o a la inversa, deixar la segura per una millor pagada? Estalviar per a la jubilació o no preocupar-nos d’ella i gastar tots els diners? Són decisions que comporten riscos personals i econòmics i, en definitiva, escollim la que escollim, la qüestió per no emmalaltir mentalment és acceptant el resultat i defensant-lo per així no deixar espai als remordiments. Per això mateix és tan important saber quin tipus de risc escollir: l’assumible, encara que no guanyem molt; el perillós perquè pot aportar-nos molts guanys, o l’independent, en el que no actuem per por de fracassar i, per tant, deixem el nostre destí en mans de tercers?
