Les pimes i els autònoms són les principals víctimes de la morositat a causa de la fragilitat de la seva situació financera i de la seva dèbil capacitat competitiva. La morositat en les transaccions comercials no és un fenomen causat només per les condicions econòmiques, sinó que és necessari considerar diversos determinants que interaccionen entre si i augmenten la morositat. Un d’aquests condicionants és el costum de pagar els deutes als proveïdors. La cultura empresarial de la demora en els pagaments és un factor molt important, atès que constitueix el principal generador de morositat. A Espanya no existeix una cultura empresarial que fomenti el pagament puntual als proveïdors. En suport a aquesta afirmació, el període mitjà de pagament de les factures a Espanya en el quart trimestre de 2019 va superar els 90 dies; un termini molt alt en una època en què la crisi econòmica ja havia desaparegut. Si comparem aquest termini amb el de França que va ser de només 44 dies, arribem a la conclusió que el període mig de pagament a proveïdors duplica al del nostre veí gal. Al mateix temps, la mitjana europea va ser de 50 dies, i la mundial de 65 dies.
Després de 16 anys de la entrada en vigor de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i de les múltiples reformes que ha experimentat, aquesta llei continua sent una norma jurídica molt poc útil per a combatre la morositat en la realitat empresarial. Al mateix temps, no és habitual que s’apliquin tipus d’interès de demora que preveu la LLCM (en l’actualitat és del 8%) com revelen les enquestes realitzades per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), ja que en cas de patir impagaments, la reclamació d’interessos moratoris només la realitzen habitualment un 5% de les empreses, davant al 85% restant que mai o quasi mai ho fan. El motiu per no exigir els interessos moratoris radica en la por dels creditors de perdre clients si els apliquen els interessos de demora que estableix la LLCM o simplement tenen por a que el morós es negui a pagar-los atesa la inexistència de mesures coercitives eficaces per a obligar al pagament dels interessos de demora reportats.
Per a posar fi a aquesta situació i a la problemàtica de la morositat en el pagament de les operacions entre empreses privades, el Grup Parlamentari Plural, a instàncies de Junts per Catalunya, va presentar davant el Congrés dels Diputats una Proposició de Llei de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, amb la finalitat de regular un règim d’infraccions i sancions. Amb data 22 de setembre de 2020 el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar iniciar la modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre. La presa en consideració va ser aprovada per 344 vots a favor i una abstenció. El grup proposant va assegurar que amb aquesta modificació busca un canvi en la cultura empresarial, que elimini la morositat de la gestió empresarial i la presenti davant la societat com allò que és, una mala i molt perjudicial pràctica comercial.
L’àmbit d’aplicació de la futura norma correspondrà a tots els pagaments efectuats com a contraprestació en les operacions comercials realitzades entre empreses, o entre empreses i l’Administració. La llei s’estructura en quatre articles, una disposició derogatòria i una disposició final. L’article 1 modifica la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Aquest article reorganitza l’actual Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Crea el títol I sobre les Disposicions Generals, en el qual estan inclosos els articles de l’1 al 3, i el títol II sobre els “Terminis de pagament en operacions comercials”, que abasta de l’article 4 al 14. En aquest segon títol II, s’introdueixen tres nous articles per a regular la transparència en els terminis de pagament tant en les societats mercantils com en les administracions públiques, així com la creació de l’Observatori Estatal de la Morositat en les operacions comercials. Es crea un títol III en el qual es regula la part clau d’aquesta llei, la catalogació de les diferents infraccions i les sancions derivades de l’incompliment dels terminis legals de pagament. Respecte a les infraccions, es classifiquen en lleus, greus i molt greus; i es regula en quines circumstàncies prescriuen. L’article 2 modifica la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’Ordenació del Comerç Minorista, per a homogeneïtzar els terminis legals de pagament del sector minorista als quals estableix la Llei de lluita contra la morositat en les operacions comercials. L’article 3 introdueix un canvi en la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial, amb la finalitat que es consideri competència deslleial l’incompliment reiterat de les normes de lluita contra la morositat en les operacions comercials. I, per últim, l’article 4 modifica la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, per reduir el perjudici que, per a les empreses que pateixen els impagaments, suposa anticipar l’IVA repercutit sobre les factures no cobrades, permetent la modificació de la base imposable d’aquestes factures mitjançant un procediment més àgil que l’actual, en un termini molt més curt i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’entrada en vigor d’aquesta disposició es posterga a l’1 de gener de l’any següent a l’aprovació de la llei amb la finalitat d’evitar que el Govern veti la tramitació parlamentària de la proposició de llei, al·legant que pot comportar costos pressupostaris no previstos.
La futura norma estableix un règim d’infraccions i un règim sancionador. Les infraccions seran qualificades com a lleus, greus o molt greus. Les infraccions lleus consistiran en: a) l’incompliment de les obligacions establertes en la Llei quan no tinguin la tipificació de greus o molt greus; b) El retard de la remissió de la informació a les autoritats competents; c) No incloure la informació requerida en la memòria dels seus comptes anuals o en la seva pàgina web; d) L’incompliment dels principis i regles contemplats en el Codi de Bones Pràctiques Comercials contra la Morositat o en altres Codis contra la morositat al quals s’estigués adherit. Les infraccions lleus seran sancionades amb multes de fins a 3.000 euros.
Les infraccions greus consistiran en: a) Incomplir el termini de pagament legal quan la quantia de l’operació comercial superi els 50.000 euros; b) Pactar terminis que excloguin del comput els períodes considerats com a vacacionals; c) Que el deute pendent de pagament al qual fa referència la infracció excedeixi de més de 30 dies el termini de pagament legal; d) Pactar, en perjudici del creditor, clàusules sobre el començament del còmput de la data de pagament o sobre les conseqüències de la demora que difereixin en quant al termini de pagament legal d’interès de demores; e) No deixar constància documental de la data de lliurament de mercaderies per les persones o empreses proveïdores o de la prestació del servei pels que subcontracten; f) Falsificar qualsevol altre document aparellat a l’operació comercial que permeti determinar el compliment dels terminis de pagament; g) Falsejar la informació requerida en la memòria dels seus comptes anuals o en la seva pàgina web; h) Pactar, en perjudici del creditor, la renúncia al dret a la indemnització per costos de cobrament; i) La resistència, obstrucció, excusa o negativa en el compliment del deure de col·laboració amb les autoritats competents en l’exercici per aquestes de les actuacions de control que tenen encomanades; j) Que existeixi reincidència o reiteració en la comissió d’infraccions en quatre faltes lleus. Les infraccions greus seran sancionades amb multes d’entre 3.001 i 100-000 euros. Les infraccions molt greus seran qualsevol de les infraccions definides com a greus quan l’import de l’operació comercial a la qual es refereix la infracció sigui superior a 600.000 euros o existeixi reincidència o reiteració. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multes d’entre 100.001 i 1.000.000 d’euros. A més, en cas de reincidència o reiteració d’infraccions molt greus, a la sanció se li afegiran les següents conseqüències: no poder contractar amb les entitats que integren el sector públic, obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora de les subvencions regulades en la Llei General de Subvencions ni poder accedir a nous crèdits de l’ICO. Així mateix, se suspendran els possibles préstecs que tinguessin dret a percebre de l’ICO o d’altres organismes o entitats públiques anàlogues i no podran beneficiar-se de deduccions vigents en cada moment en l’Impost sobre Societats i en l’IRPF. Un altre punt és que seran públiques les sancions imposades en aplicació d’aquesta llei, la seva quantia, el nom dels subjectes infractors i la infracció comesa.
