Tots hem d’alimentar-nos per sobreviure, no hi ha cap animal en el món que s’escapi d’aquesta necessitat. Però, per contra, l’espècie humana és l’única que moltes vegades es decanta més pel sabor dels aliments que no pels seus beneficis nutricionals. És a dir, li dona preferència al sabor del menjar en detriment de la seva aportació nutricional, i per això mateix hi ha gent amb sobrepès, perquè ingereix més calories de les que el seu organisme necessita o pot cremar. És gent que basa la seva alimentació diària en pizzes, hamburgueses, menjar molt grassos, ensucrats, etc., en comptes de fer-ho en un menjar més equilibrat. No busca un equilibri entre les proteïnes, els carbohidrats i el greix, per així no tenir els nivells de colesterol tan elevats, ni patir de diabetis o de qualsevol altra malaltia relacionada amb l’excés de sucre o greix acumulat.
Per tant, estem veient que el problema real no és el menjar, sinó la interpretació que fem d’ell, atès que per simple estadística, en el món hi ha més gent sana que malalta degut a l’alimentació. Amb això vull dir que hem de ser conscients del què busquem del menjar, dels aliments que ingerim: «Estem buscant nodrir-nos, omplir l’estómac, substituir un buit emocional o és la nostra manera d’afrontar les emocions i els sentiments?». Així doncs, tret de la gent que pateix trastorns del sistema nerviós central (SNC) o té problemes hormonals, tenim el físic que volem, encara que no es vulgui reconèixer, donat que si no tenim nocions de com alimentar-nos saludablement sempre podem anar al nutricionista a informar-nos.
Igual que amb l’exercici físic, si tampoc tenim nocions de quins exercicis realitzar, podem contractar els serveis d’un entrenador personal perquè ens ensenyi els més adequats. Així mateix, fins ara he exposat la part de la voluntat, la que ens motiva a ingerir uns aliments o uns altres, però ara també mencionaré una part molt important quant a la incorporació dels aliments a la nostra dieta. La manera que tenim d’interpretar els aliments i amb això sabrem si estem menjant per nodrir-nos, per sadollar-nos, per avorriment, per superar una situació complicada o conflictiva, etc. És a dir, el motiu que ens porta a menjar certs aliments i no uns altres.
Per tant, si estem en una cafeteria i tenim enfront un croissant de xocolata i un entrepà de formatge, quin dels dos escollirem? La resposta és més senzilla del que sembla perquè dependrà bàsicament de dos factors: de l’estat emocional i del coneixement de la funció dels nutrients. El primer menjar és bàsicament sucre i el segon és un combinat entre carbohidrats i proteïna. Aleshores, segons el que estiguem buscant agafarem l’un o l’altre, però el problema és que moltes vegades la voluntat brilla per la seva absència i, per tant, la persona acaba decantant-se pel croissant en comptes de fer-ho per l’aliment més saludable. Un comportament que provoca que molta gent no entengui perquè s’engreixa, tot i menjar poc.
