En italià sona més bonic i vol dir exactament la mateixa cosa. ‘Il dolce farniente’ és la capacitat de gaudir del temps mort. Però, perquè paral·lelament tampoc sigui un problema a llarg termini, hem d’aprendre a recompensar-nos. És a dir, per gaudir de no fer res sense sentir-nos culpables, primer hem de saber el motiu de per què ho fem i no és més que per mantenir un bon estat de salut mental. Això és així, perquè igual que s’han creat les vacances i els dies festius per descansar i desconnectar de la feina, també hem de buscar un moment al dia per desconnectar i no preocupar-nos de res. D’estar tranquils, amb la ment enfocada, a gaudir del moment, i fer-ho així és més beneficiós per l’organisme que agafar dues setmanes de vacances cada sis mesos. Amb això vull dir que saber gaudir de no fer res és un art, i es tradueix en l’art de no fer res i els beneficis, a part de reflectir-se en la pau mental, també ho fan en els pensaments, ja que són més propensos a l’optimisme.
Per conseqüència, això facilita tant la inspiració com la creativitat, donant com a resultat una millor qualitat de vida. Igualment, no fer res tampoc significa estar-se estirat al sofà, al llit o assegut tot el dia; significa més bé gaudir dels moments en què no tenim cap obligació a realitzar. A tall d’exemple, quan estem en la feina i hem acabat abans d’hora o mentre esperem que el superior ens digui què fer. També, quan estem a casa i l’hem netejat en un temps rècord i ens sobren uns quants minuts abans de passar a una altra cosa, o quan els pares van a buscar els fills a l’escola i aquell dia surten una mica més tard. Són moments que no comptàvem amb ells, doncs en comptes de crear-nos noves obligacions, s’han d’aprofitar per a no fer res productiu. Per exemple, entrar en les xarxes socials, mirar un documental o sèrie televisiva en el mòbil, parlar amb la persona que tenim al costat, llegir, etc. Accions que tot i no ser productives, són beneficioses mentalment perquè a banda de mantenir-nos distrets, d’una manera o d’una altra, també aprenem noves coses.
És a dir, gaudir del no fer res es podria resumir en prendre’s un descans de les obligacions quotidianes i, simultàniament, també adquirir o millorar les nostres aptituds. Entendre això últim és molt interessant per a la gent ansiosa o inquieta, que no suporta estar-se quieta sense fer res perquè pensa que està perdent el temps. Aquesta gent interpreta literalment la frase: “El temps és or” i, malauradament, és incapaç de parar entre tasques, necessita que siguin contínues, una darrere l’altra i només para a descansar o a gaudir quan està cansada i no pot més. És a dir, quan es torna una obligació, i és que en la seva ment no hi ha lloc per al temps improductiu, ni tampoc és capaç de dissociar-lo. Si aquell moment és per facturar, comprar, netejar, etc., no pot esdevenir mai un de diferent, com per exemple d’oci o de tranquil·litat, tot i haver dut a terme la tasca en qüestió.
