El parc del Cadí-Moixeró

• És un bon moment per adequar el funcionament del parc del Cadí a les necessitats actuals que ens ocupen

JOAN POUS

Fent una comparativa entre la Junta Rectora del Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Junta del Parc Natural de l’Alt Pirineu, veiem que la primera està formada per 25 membres i la segona, per 38. Això és degut al fet que el parc del Cadí-Moixeró es va crear el 1983 i el del Alt Pirineu és més recent, en què es va constituir una Junta Rectora amb representació més àmplia i diversificada dels diferents sectors relacionats amb el parc.

Això fa plantejar la necessitat, després de 25 anys de funcionament, de revisar la Junta Rectora del parc del Cadí-Moixeró per poder incorporar alguns sectors que hi manquen. Els més destacats: els caçadors, ja que se’ls implica en la política conservacionista del parc; els ramaders, perquè es tracta de l’activitat més important que es desenvolupa en el parc; el sector del turisme i l’hosteleria per vincular més l’espai amb el desenvolupament econòmic de la zona, i també l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (Idapa) com a organisme propi del territori vinculat a la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, és necessari incorporar la representació dels ajuntaments i entitats locals descentralitzades que com a propietaris majoritaris dels terrenys que conformen el parc han de poder donar la seva opinió. Malgrat que el món local ja està representat pels nou membres nomenats des dels consells comarcals de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya, són 20 el total d’entitats locals que tenen territori al parc.

Si s’incorporen els onze membres i els quatre sectorials, la Junta Rectora tindria 40 membres (nombre semblant al de la Junta Rectora del Parc de l’Alt Pirineu). No obstant això, potser el més operatiu seria arribar a 29 representants (els 25 actuals més quatre noves incorporacions) i crear un nou organisme, format pels 17 ajuntaments i tres entitats municipals descentralitzades (EMD), amb caràcter consultiu i preceptiu, on fer els suggeriments i propostes oportunes i on informar de la gestió del parc.

D’altra banda, el consell directiu del parc és l’òrgan encarregat de dur a terme la gestió, té assignades unes funcions que són primordials per al bon funcionament del parc. En aquests moments aquest consell no està nomenat, per la qual cosa és urgent la seva constitució. Tota la tasca que fa el parc estaria avalada pels membres que el conformen i podria dialogar amb els representats locals i els responsables de les activitats que s’hi desenvolupen (turístiques, forestals, etc.) per tal d’evitar problemes amb el territori sorgits, en alguns casos, per manca d’aquest diàleg.

És un bon moment per adequar el funcionament del parc del Cadí a les necessitats actuals. Quan s’aprovi el Pla especial tindrem el full de ruta per la seva gestió. No obstant això, el més important és vincular el parc amb el territori i la gent que el conforma i que l’envolta.

El parc del Cadí és un tresor de biodiversitat, patrimoni cultural i paisatge de tots els catalans, però principalment dels pirinencs que hi vivim; nosaltres hem de ser els principals beneficiaris del respecte i l’equilibri que sempre hem tingut amb el parc, i això només s’aconsegueix implicant en la seva gestió tots els agents del territori.

President de la Junta Rectora del parc natural del Cadí-Moixeró.

redaccio@andorra.elperiodico.com