L’ésser humà som un animal amb capacitat i llibertat de decisió, per tant, tret que tinguem alguna dependència física, emocional o econòmica, sempre podem triar què fer. Podem decidir on estar, amb qui i com, així és que, si alguna cosa ens agrada, ho gaudim perquè ha estat la nostra elecció, però al revés ha de ser igual, atès que ha estat la mateixa elecció, però amb un resultat diferent. És a dir, si ens desagrada o molesta i, per tant, no ho estem gaudint, hem de fer alguna cosa al respecte i tenim tres opcions: acceptar-ho i adaptar-nos per a així eliminar el malestar; canviar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats, o anar-nos-en, allunyar-nos de tal cosa, persona o ambient social. Amb això vull dir que el moviment és la resposta a qualsevol malestar que puguem tenir, contràriament a com ho fa l’estancament: quedar-se immòbils i viure en les queixes contínuament.
Això últim només aporta malestar, ansietat, angoixa i depressió, amb la qual cosa o ens agrada viure d’aquesta manera perquè no coneixem una altra manera d’interpretar la realitat, o cal moure’s per a superar-ho. Igualment, això serveix per a qualsevol faceta de la vida: la família, la parella sentimental, les amistats, l’ambient social, el treball, etc. Quan ja no estem a gust en un lloc, cal actuar: el modifiquem, canviem la nostra manera de veure les coses o ens allunyem, però alguna cosa hem de fer si no volem emmalaltir mentalment. En el seu moment vam decidir que estàvem en ell perquè ens aportava algun benefici o plaer, però actualment ja no i, per tant, no té sentit quedar-se. Llevat que tinguem alguna dependència com he esmentat anteriorment, ja que això és una raó de gran pes per explicar decisió en qüestió.
Ara, per contextualitzar millor l’article, posaré alguns exemples: aquesta persona que en el seu moment estimàvem tant i ens aportava alegria, actualment és tot el contrari. L’amor s’ha tornat una guerra i no suportem estar amb ella, però en lloc de separar-nos ens quedem al seu costat. També està la família, que tan de suport emocional ens donava en un principi i ara, s’ha tornat molt crítica amb nosaltres i es passa l’any menyspreant-nos. Després, i per a acabar, està aquest lloc de treball que tant orgull ens donava parlar d’ell, perquè es respirava un bon ambient laboral o perquè el sou era formidable i ens permetia viure com volíem, o perquè estava prop de casa i, per tant, ens era molt còmode, i així amb qualsevol altre motiu.
La qüestió és que tot ha canviat i en comptes de generar-nos benestar, ens sentim desgraciats, malhumorats, tristos, enfadats, etc., però encara continuem aquí, aferrats a un passat fantàstic. En comptes de moure’ns i prendre una de les tres opcions, ens estanquem en les queixes, a criticar la situació i és clar, això, lluny d’aportar una millora al nostre estat anímic, provoca just el contrari: ho empitjora, ho porta a la deriva.
