ESTUDIANT
- Foto:
M’agradaria saber quantes persones s’han fixat mai en els núvols. Estic segura que poques se’ls miren cada dia per por d’aquella estranya por que tenim a la tempesta.
Jo, quan penso en els núvols m’imagino algú que des de dins els maneja i pilota, els construeix i els destrossa. El que porta el núvol decideix quan i com es mourà i si de tant en tant s’enfada, deixa caure una mica de pluja. Jo, quan penso en els núvols, penso en aquesta mateixa pluja que ho escampa tot i renta aquesta ciutat plena de records.
Al meu núvol no hi ha dies dolents i és on no em sento culpable per tapar el sol.
Al meu núvol imagino la meva vida i em veig possible de tot; allà puc ser algú que canvia el món i puc tenir un cotxe sense carnet o ser una gran cuinera.
També puc portar-hi als que més estimo, als que fa temps que no he vist i a tots els que creia que mai tornaria a veure, i puc vestir-me amb aquella faldilla de flors que mai he tingut el valor de portar. Al meu núvol els meus somnis es fan realitat i puc trobar-hi els records del passat i allò que em depara el futur.
Hi ha les paraules que mai m’he atrevit a dir i les que mai hauria d’haver pronunciat. Gràcies al meu núvol, he descobert centenars de països i he viatjat per tot el món sense haver de creuar fronteres. De tant en tant, en aquest núvol que tant estimo, m’encaro amb les meves pors i les faig marxar amb una ventada, i em faig forta en aquell cotó fluix gegant.
Crec que tots tenim el nostre núvol ple de desitjos i d’errors que s’esborren amb l’aigua. Allà és on som tot allò que volem ser. On no existeixen les pors, els peròs i els no. On de nit podem seure-hi per contemplar les estrelles, o l’horitzó, i pensar que, per un cop, nosaltres som el centre d’aquella immensitat.
De vegades, no volem observar-los, però si algun dia us creieu capaços de fer-ho, penseu que n’hi ha un que és vostre i que la tempesta que porta amb ell sempre us dóna una segona oportunitat per tornar a començar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
