El nostre govern ha de vetllar perquè tot nen/a tingui accés a una educació digna a Andorra. I és més, existeix obligatorietat a partir de certa edat. D’aquí que el Govern vulgui mediar perquè l’afer de la nena del vel no acabi a Batllia. D’altra banda, aquest mateix govern priva a diari aquest dret i obligatorietat. L’aïllament domiciliari d’aules i els seus alumnes és el pa de cada dia dels pares i s’accepta com si fos el més normal del món aïllar contínuament un nen de tres, quatre o cinc anys de manera preventiva com si d’un delinqüent es tractés. Després resulta que l’has tancat a casa sense motiu perquè en la majoria dels casos no hi ha contagi de grup. Aquest Ministeri d’Educació i les escoles sembla que han oblidat que estan al servei dels nens d’Andorra i que ells són el motiu pel qual han elegit aquesta professió o sector. Potser han apostat per educar-los no donant-los-hi veu ni representar-los. Recolzen l’ús del morrió; potser d’aquesta manera farem nens crescuts amb la política de la por, obedients, sense autoestima, que no saben defensar els seus drets i amb el cap baix. Però no us fa vergonya? Esteu donant el vostre vistiplau a aquest tractament vexatori als nostres fills. Ja ho vaig dir l’any passat i ho torno a dir: són i han estat els més perjudicats de la pandèmia. En el meu cas, el meu fill va començar l’escola just el curs escolar que va esclatar la pandèmia i en 20 mesos lectius 5,5 se’ls ha passat a casa. I tots de manera preventiva perquè en cap cas ha estat positiu. Ara de nou, ha de passar la setmana del seu cinquè aniversari a casa . I ell estava tan feliç que anava a celebrar l’aniversari amb els seus amics després de tant de temps! No parlarem de les conseqüències psicològiques o acadèmiques d’aquesta manera de procedir perquè no acabarem mai…
Ara, els adults barra lliure! Ara podem anar a les discoteques sense morrió, fer-nos petons, compartir el cubata… És clar, és que ens aporta tant el món de la nit! La festa, el consum d’alcohol i, per què enganyar-nos, el de drogues són el nostre futur. Hem de fer un esforç perquè torni a la normalitat i no el deixem perdre. Val la pena apostar-hi. Només faltaria.
El nens, però, a casa calladets i amb el morrió a l’escola que no són cap futur pel nostre país.
Ni oblidem ni perdonem.
