Com a la coneguda sèrie coreana, ens trobem enmig d’una lluita per la supervivència entre economies dispars, però amb problemes en comú, totes endeutades i dependents d’un entorn incert. La forta recuperació del comerç en l’àmbit mundial ens ha portat a un mur que ara com ara sembla difícilment franquejable. Els problemes a les cadenes de subministraments deprimeixen la capacitat de producció, mentre que la manca de transportistes a Alemanya, al Regne Unit i/o als EEUU, per exemple, està portant a grans acumulacions de mercaderies als ports i allargant fins a tres vegades els temps de lliurament. Els colls d’ampolla estan limitant un ampli ventall d’indústries i una gran varietat de sectors, serveis i béns. La pressió en les matèries primeres, en la producció i en el transport, així com l’escassetat de mà d’obra a diverses regions, està pressionant els preus a l’alça, cosa que podria durar encara uns quants mesos limitant el creixement global, així com els beneficis empresarials.
Mostra d’això és el baix creixement als EEUU de l’últim trimestre del 0,5% davant l’1,6% registrat al segon. Malgrat seguim veient una millora de la taxa d’atur que va tancar el setembre al 4,8%, quatre dècimes menys respecte al mes anterior i la més baixa des de la pandèmia, aquesta estaria esbiaixada per la baixa taxa de participació situada en un 61.6% posant de manifest que la jubilació progressiva de la generació del baby boom i la manca de mà d’obra, continuen llastrant el mercat laboral. En la mesura que s’ajustin els factors (baixos salaris, cura de nens o problemes de salut ,etc.), esperem que la participació incrementi compensant l’elevat nombre de vacants existents sense cobrir.
Europa segueix l’estela de les grans economies amb una activitat comercial que es desaccelera, sent el sector serveis, dominant al bloc, el que mostraria les preocupacions més grans per l’avenç de la nova variant delta plus, la qual podria tornar a comportar restriccions a un sector ja molt malmès. Tot i això, el PIB de la comunitat europea va aconseguir superar les expectatives, encara que també va tenir un notable descens respecte al trimestre anterior passant al 3,7% des del 14,3%. Pel que fa a l’economia espanyola, aquesta va créixer un 2% respecte a l’1,1% anterior, principalment gràcies al sector turístic i a la demanda externa +6,4%, mentre que el consum nacional va cedir un 0,5%, cosa que deixaria el PIB en una taxa interanual del 2,7% davant el 17,5% anterior. La desocupació continua sent el gran hàndicap a Espanya, tot i això, aquest ha aconseguit retrocedir un 6,2%, fet que suposa un increment d’1,07 milions de llocs de treball, prop de nivells de prepandèmia del 13.78%.
Les mesures iniciades pel govern de Pequín per reduir els riscos de crèdit, la seva política d’energies renovables i el control de les gegants tecnològiques han alentit el ritme de creixement de la segona economia mundial. El PIB del tercer trimestre va baixar fins a un 4,9% anual, des del 7.9% del trimestre anterior, el més lent en un any. Els problemes en el transport amb el tancament de ports i l’estratègia de «tolerància zero» per enfrontar la Covid-19, també ha pesat sobre el consum, cosa que podria continuar ressorgint de nous casos al país asiàtic.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? Tot i que la tònica general que s’està observant per part dels bancs centrals és un control més gran d’aquestes pressions inflacionàries amb alces de tipus, és probable que el BCE segueixi sent una excepció, després d’una esperada desacceleració econòmica de cara a finals d’any. Per la contra, la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra ja han anunciat enduriment de les seves polítiques amb reduccions del programa de compres d’actius i amb possibles pujades de tipus a curt termini. A la banda extrema Noruega i Corea del Sud, ja han pujat les taxes d’interès essent el proper candidat Canadà.
Els calamars han desenvolupat adaptacions locomotores molt útils per escapar-se o caçar-les, però a un cost elevat en el consum d’oxigen necessari per dur a terme les estratègies. Com en el joc infantil del calamar, governs i bancs centrals estan lluitant per la supervivència enmig d’elevades pressions, en aquest cas inflacionàries, però una retirada d’estímuls primerenca podria comportar una pèrdua elevada del consum essent un cost elevat per al creixement global.
Perills d’alta mar, el Kraken
Després d’un setembre volàtil, l’octubre s’ha mostrat més benvolent amb els inversors i les places financeres han tornat a tocar màxims. Europa aconseguia tancar el mes amb avenços propers al 5%, una mica més endarrerit quedava el Dax alemany +2.81% amb una economia i un sector automobilístic amb clars problemes de producció. El selectiu espanyol impulsat pel sector financer i miner, amb la vista posada en la retirada d’aranzels estatunidencs, aconseguia superar el 3%. Impulsat pels bons resultats empresarials, on més del 80% de les empreses que han publicat baten expectatives, i el sector tecnològic, els índexs americans (S&P500, Nasdaq) tancaven el mes amb un rendiment del +7%.
En territori emergent, els imminents riscos d’un col·lapse financer al sector immobiliari després de l’impagament del promotor immobiliari Evergrande, sumat a les mesures reguladores a la tecnologia, l’educació i l’entreteniment, han portat el Shenzhen només un 0,95% per sobre del mes passat, amb terreny negatiu des del començament d’any -4.5%. No obstant això, el que va tenir pitjor comportament va ser el Bovespa del Brasil, el Brasil continua veient com les pressions inflacionàries per la contínua alça dels preus (IPC 10%, el ritme més ràpid en més de cinc anys), està colpejant amb duresa les regions més empobrides i sectors més dependents del preu dels combustibles. La proposta de Bolsonaro per incrementar els ajuts públics augmentant així el deute del país, no ha estat ben acollida pels inversors estrangers i l’índex cedia prop del 7% en el mes.
De cara als pròxims mesos podríem continuar veient descensos de la confiança dels empresaris i consumidors davant les limitacions actuals al sector industrial i manufacturer. De la mateixa manera el sector terciari podria retrocedir davant l’increment de casos de Covid i les possibles noves restriccions. Com si del Kraken es tractés (el monstre marí que engolia vaixells), els senyals que enterboleixen l’economia podrien, tals tentacles, fer naufragar les nostres esperances d’una recuperació sostinguda. No obstant això, els vents encara ens són favorables. Tripulació, atents als senyals!
