Aquest cap de setmana passat hem tornat a fer una escapadeta a Almagro per anar al Corral de comèdies. En aquesta ocasió per veure La dama boba de Lope de Vega.
Per descomptat també vam anar a dinar al Parador de Almagro. Acostumem a anar a sopar, però en aquesta ocasió l’obra era a les 20.30 i no hi havia temps. Al restaurant vam menjar llom d’orsa amb samfaina manxec, caneló de cua de bou i arròs de safrà amb pollastre. Per a les postres, un gelat de formatge amb gominoles de mel. Estava boníssim.
A la nit en sortir del corral de comèdies vam provar el morteruelo i també estava molt bo.
Bé, doncs, tornem al tema que ens interessa. Com molts ja sabreu, el Corral de Comèdies d’Almagro és un dels espais teatrals més emblemàtics d’Espanya i l’únic corral de comèdies del segle XVII que es conserva íntegrament i en funcionament.
El Corral es troba al bell mig de la Plaça Major d’Almagro, envoltat d’arquitectura tradicional. Inaugurat l’any 1628, aquest espai teatral és una finestra viva al teatre del Segle d’Or espanyol, època d’esplendor per a dramaturgs com Lope de Vega, Calderón de la Barca o Tirso de Molina.
La seva història és tan fascinant com les obres que s’hi han representat. Durant segles, el corral va tenir usos diversos —fonda, cort d’animals, magatzem— fins que, l’any 1954, fou redescobert gairebé per accident. Després d’una curosa restauració, el 1955 va reobrir les portes al públic, i des de llavors no ha deixat de vibrar amb les paraules del teatre clàssic.
L’estructura arquitectònica es manté fidel a l’original: un pati central per als espectadors drets, galeries de fusta que l’envolten, un escenari proper i una acústica sorprenentment natural. Tot plegat crea una atmosfera íntima i vibrant, on l’actor i l’espectador comparteixen espai, mirada i emoció.
Avui dia, el Corral de Comèdies constitueix l’epicentre del Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro, que té lloc cada juliol i atrau artistes i públic de tot el món. Però també acull representacions durant tot l’any, mantenint viu l’esperit del teatre barroc i recordant-nos que les paraules dites a escena, quan sorgeixen amb veritat, poden travessar els segles.
Declarat Monument Nacional el 1955, aquest espai no és només un vestigi del passat: és un teatre viu, que respira cultura, memòria i art a cada racó.
