Andorra, el nostre petit país, ha estat sempre un símbol de discreció, estabilitat i independència. Però, tot i la nostra voluntat de mantenir-nos al marge dels conflictes interns dels nostres veïns, hem estat arrossegats per la pressió d’altres països, especialment d’Espanya, en el context de l’Operació Catalunya. Aquesta estratègia del govern espanyol, dissenyada per aturar el procés independentista català, ha tingut un impacte directe sobre Andorra, que s’ha vist involucrada de manera inesperada i forçada, sobretot amb la intervenció del BPA.
El BPA, una de les institucions financeres més importants del nostre sistema econòmic, va ser acusat d’estar vinculat a activitats il·lícites relacionades amb l’independentisme català. Malgrat la manca de proves concretes, les autoritats espanyoles van insistir que el banc havia estat utilitzat per finançar el procés sobiranista. Aquesta intervenció, que va ser presentada com una mesura judicial necessària, va tenir una forta càrrega política, ja que en molts casos, la percepció era que l’objectiu no era tant combatre el blanqueig de capitals, sinó afeblir els suports econòmics al procés independentista.
Les conseqüències de la intervenció del BPA van ser greus per a Andorra. La crisi bancària va provocar una pèrdua de confiança en el nostre sistema financer, amb l’impacte directe en la reputació internacional del país. El Principat, fins aleshores conegut per la seva estabilitat econòmica i la seva neutralitat política, va veure’s involucrat en un conflicte que mai no havia desitjat. La pressió econòmica que va exercir l’Estat espanyol sobre Andorra, utilitzant l’operació per a desestabilitzar el nostre sistema bancari, va ser una mostra del pes que pot tenir la política internacional en un país petit com el nostre.
Aquesta situació va generar un conflicte diplomàtic entre Andorra i Espanya. El govern espanyol va intentar vincular el nostre país amb el procés independentista, mentre que les autoritats andorranes es van veure atrapades entre la seva necessitat de defensar la sobirania nacional i la pressió per complir amb les demandes externes. Aquesta tensió va posar de manifest la nostra vulnerabilitat com a país petit, que, tot i la seva independència, depèn en gran mesura de les relacions econòmiques i polítiques amb els seus veïns.
Aquesta persecució jurídica i política ens ha arrossegat a nosaltres i això ha de servir com a toc d’atenció de cara a futur. Cal defensar-nos de ingerències foranes per tal de protegir la nostra independència jurídica i fiscal. Cal tenir en compte la nostra reputació i la nostra repercussió internacional, a la vegada que cal tenir en compte que no som precisament apreciats fora. Som un país de refugi de la llengua i identitat catalanes i això pot ser mal vist per alguns dirigents del país veí.
