Aquest Sant Valentí vam decidir novament sortir a celebrar-ho a un hotel amb sopar i festa i el lloc escollit va ser l’’Hotel Palacio de los Velada’, a Àvila. He d’assenyalar que aquesta ha estat la meva segona visita a Àvila, per tant, ja havíem vist algunes coses abans.
Com és ben conegut, Àvila, avui és Ciutat Patrimoni de la Humanitat. Hi destaca la seva imponent Muralla medieval, la qual nosaltres vam recórrer per l’’adarb’, la Catedral de Crist Salvador, d’estil gòtic i fortificada, i la seva estreta vinculació amb Santa Teresa de Jesús.
La muralla d’Àvila és d’estil romànic i té una alçada de 12 metres i 3 metres de gruix. Aquesta construcció compta amb 2500 metres de longitud i té fins a 87 torrasses i 9 portes d’accés. Tot això converteix Àvila en el recinte emmurallat medieval més ben conservat de tot Europa.
Construïda a finals del segle XI per defensar la ciutat, la muralla ha patit diverses restauracions i variacions al llarg dels segles i fins i tot es va planificar enderrocar-la al segle XIX per expandir la ciutat, cosa que per sort, no va succeir.
Entre els accessos a la ciutat medieval més destacats hi ha la Porta de l’Alcàsser i la Porta de Sant Vicenç, impressionants ambdues per les seves dues grans torrasses unides per un pont.
A més d’aquests dos accessos, cal comptar també amb l’absis de la Catedral, conegut com a Cimorro, que està incrustat a la mateixa muralla, com si fos una més de les seves torres.
Per tant, recórrer els 1.700 metres de muralla que estan oberts al públic, creuant torrasses i portes centenàries és una de les millors experiències a Àvila.
També vam tornar a visitar la catedral de Crist Salvador que fou la primera catedral gòtica d’Espanya i és un altre dels llocs que us aconsello no deixar de veure a Àvila.
Construïda al voltant del segle XII, aquesta catedral va tenir dues funcions: la de temple religiós i la de fortalesa defensiva en formar part de la muralla i encara que té un exterior força sobri, al gran espai interior pots visitar el claustre, el Cor, el Trascor i, a més, guarda un espectacular retaule de Pedro Berruguete, un dels grans pintors del Renaixement, al seu altar. El retaule de finals del segle XV, aproximadament 1499–1503.
Berruguete va morir abans d’acabar-lo, i va ser completat per altres mestres del seu taller.
És una obra molt important perquè mostra la transició artística a Castella cap al Renaixement, tot mantenint l’estructura gòtica tradicional.
Finalment, vam anar a visitar l’’Humilladero de los Cuatro Postes’, que va ser aixecat al segle XVI. Aquest es compon de quatre columnes dòriques que sostenen una creu de granit sobre una plataforma envoltada per una petita muralla.
Era un punt de pregària, un lloc on els viatgers s’aturaven a pregar abans d’entrar a la ciutat o en emprendre el camí.
D’aquí el seu nom: ‘humilladero’, el lloc on el pelegrí s’agenollava per donar gràcies o demanar protecció.
Una antiga tradició explica que aquí es va aturar Santa Teresa de Jesús quan, sent nena, fugia amb el seu germà Rodrigo cap a terres de moros, somiant amb el martiri.
Un oncle seu els va aconseguir i els va fer tornar a casa, però el lloc va quedar per sempre vinculat a aquella infància temerària i lluminosa.
Des de llavors, els Quatre Pals són també un símbol de partida i tornada, de fe i d’aventura.
