PERIODISTA
Deia una vella i cínica consigna leninista que als enemics no era suficient amb liquidar-los: també era necessari desacreditar-los. En aquesta via em va semblar que circulava el discurs de les dues representants del Ministeri d’Educació en l’acte en el qual van anunciar la pujada de taxes universitàries i la intenció d’estalviar (llegeixi’s: retallar) tres mil milions al pressupost destinat als plans d’ensenyament. Fa una setmana vam saber que la retallada en investigació seria de 500 milions d’euros.
Anem per mal camí perquè una cosa és racionalitzar la despesa i una altra titllar de malbaratament la pròpia existència de les 79 universitats que, malgrat els seus errors, la burocratització de les seves estructures i la tendència endogàmica pròpia de gairebé totes l’activitats humanes, han contribuït i molt a transformar Espanya en el país modern que avui tenim. D’elles han sortit en els últims trenta anys les promocions d’universitaris millor preparades de tota la nostra Història. Metges, arquitectes, enginyers, informàtics, farmacèutics, etc., els coneixements professionals dels quals són reconeguts i apreciats a tot el món, fins al punt que centenars d’ells han trobat treball fora d’Espanya. Treballs millor pagats que aquí.
Només a la ciutat xinesa de Xangai hi treballen 200 arquitectes espanyols; al Regne Unit els metges i farmacèutics espanyols es compten per desenes. Més o menys el mateix passa a Alemanya, on els nostres enginyers i informàtics són molt apreciats. Que una part dels estudiants no acabin la carrera és un problema seriós a estudiar; però justificar les retallades econòmiques destinades a la universitat desacreditant-la, presentant-la davant l’opinió pública com un món endogàmic sobre el qual llisca la idea insidiosa que els professors no investiguen i els alumnes no estudien o estudien poc (es parla dels repetidors, però no es diu res dels molts alumnes que acaben les seves carreres amb matrícules d’honor), em sembla una manipulació de la realitat encaminada a desacreditar per justificar les retallades pressupostàries de les quals no se’ns n’havia dit res durant la campanya electoral; com no es va dir res, tampoc, que els pensionistes tindrien copagagament de la recepta o que pujarien els impostos començant per l’IRPF. No és suficient amb liquidar, cal desacreditar. Pur leninisme. ¡Qui ho havia de dir tractant-se del PP!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
