Tots som conscients del plaer de menjar i beure quan tenim gana o set, i poder escollir els aliments i begudes més adients és un plaer abismal. Però, malauradament, la seva mala interpretació provoca en moltes ocasions certs trastorns del comportament, arribant inclús a emmalaltir a la persona. L’anorèxia i la bulímia són exemples dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), i l’alcoholisme ho és per la part de la beguda alcohòlica. Encara que són diferents, tots tres són addiccions, els TCA ho són a no menjar o menjar i després vomitar, i l’alcoholisme ho és a l’alcohol. Són comportaments portats a l’extrem quant a la relació del menjar i el beure. Se’ls han canviat la seva funció i deixen d’interpretar-se com una font d’energia o plaer.
Per la banda de la persona alcohòlica, aquesta ja no beu per plaer, sinó que ho fa per evitar o reduir l’ansietat de no fer-ho; Pel costat dels TCA, interpreten el menjà com un perill per a la silueta física o com una via de fuita mental. En aquest segon cas, la persona s’atipa de menjar per després vomitar, ha trobat la manera d’evadir-se mentalment en el menjar igual que ho podria haver fet en llegir, passejar, fer manualitats, etc. Però, amb la peculiaritat que influeix en el seu aspecte físic i per evitar engreixar, vomita perquè és una solució senzilla i amb resultats immediats. En acabat, per la banda de l’anorèxia, la persona és addicta a no menjar, el seu estómac s’ha encongit tant que amb no res està tipa, però no així el seu organisme, ell està desnodrit i, per tant, pot patir una parada cardíaca i morir. En aquest sentit, està interpretant el menjar com una substància que malmet la seva silueta física, en comptes de fer-ho com una font d’energia.
Inevitablement, sense ell només li espera la penúria i finalment, la mort perquè no tindrà forces ni per caminar. Així doncs, podem concloure que la interpretació de menjar o alimentar-se està totalment distorsionada, es veu com un patiment, com un càstig perquè han de lluitar constantment contra el seu instint de supervivència. El seu organisme està demanant ser alimentat per poder realitzar les seves funcions: moure’s i pensar amb claredat sense haver de reposar cada hora perquè està esgotat. Resumint, els TCA condicionen per complet el comportament social, atès que qualsevol reunió entre amics comporta menjar o beure i la persona que en pateix algun, deixa d’anar-hi per por de sucumbir a la temptació i, per tant, acaba aïllant-se.
Tanmateix, succeeix amb la persona alcohòlica, també deixa de freqüentar els llocs on hi ha la seva droga, les begudes alcohòliques, perquè és conscient del perill que suposa cedir al seu consum. En conseqüència, també queda aïllada del seu cercle d’amistats, dels aniversaris, batejos, comunions, bodes, etc. És a dir, en els tres casos, la persona deixa de gaudir del plaer de menjar i beure i, per tant, de socialitzar, de compartir moments agradables amb més gent.
