Search
Close this search box.
L'opinió de:

Del passat industrial a un futur tecnològic

  • Un estudi situava Barcelona en el quart lloc del rànquing de les millors 33 ciutats on ubicar un negoci

ELENA GIRONÈS

En els darrers anys, Barcelona s’ha posicionat a escala internacional. Tot i que ha costat més que en altres àmbits, també ha guanyat visibilitat en el terreny empresarial i de negocis. La ciutat ha escalat posicions en els rànquings de millors capitals per fer negocis i instal.lar-hi una empresa. Barcelona ha generat un clúster d’empreses del món del disseny i la creativitat. El sector de més recent aparició, però, és el de la innovació i les tecnologies de la informació. Els més d’un milió de metres quadrats de sostre d’activitat econòmica del 22@ i la presència de centres de recerca com ara BDigital són l’esperança per crear un Silicon Valley a la catalana. O, almenys, acostar-s’hi.

Un estudi de la consultora Cushman & Wakefield’s situava Barcelona en el quart lloc del rànquing de les millors 33 ciutats on ubicar un negoci l’any passat. La revista fDi Magazine ha declarat la capital catalana com la millor ciutat del sud d’Europa. Són dos exemples que reflecteixen com ha millorat la percepció de Barcelona com a ciutat de negocis. Cada cop més directius estrangers se senten atrets pel clima favorable, la ubicació i la qualitat de vida.

I la millora de les infraestructures logístiques, científiques i empresarials són un punt a favor perquè empreses internacionals escullin la ciutat com una de les seves seus. El districte del 22@ concentra bona part d’aquests centres. El projecte, iniciat fa una dècada, ha transformat unes 200 hectàrees de sòl industrial en una zona innovadora on hi tenen una importància destacada les activitats intensives en coneixement. En deu anys, s’hi han instal.lat 1.500 empreses.

L’Administració té l’esperança que els més d’un milió de metres quadrats de sostre d’activitat econòmica converteixin la zona en una mena de Sillicon Valley a la catalana. És a dir, que el treball plegat d’universitats, centres de recerca i empreses suposi la creació i desenvolupament de clústers centrats en les tecnologies de la informació.

“L’objectiu del 22@ és convertir-se en un pol tecnològic que fomenti la creativitat i la interrelació entre les diferents empreses i els centres tecnològics de la zona” afirma Joan Mas, director de negoci del Barcelona Digital Centre Tecnològic (BDigital). “La idea és que fruit d’aquest entorn col.laboratiu sorgeixin idees i realitzacions que es tradueixin en un increment de l’economia de la ciutat”, hi afegeix.

El directiu reconeix la importància de treballar dins un clúster com ara el 22@, ja que “el fet d’estar en un districte com aquest permet establir millors relacions amb les empreses de l’entorn. Estem desenvolupant alguns projectes en els quals tenim una relació estreta amb altres empreses ubicades al 22@ fins al punt que els nostres investigadors treballen físicament a dins d’altres companyies”.

A banda del 22@, a la ciutat s’hi perfilen dues zones empresarials més, que es troben encara en una fase més incipient. El campus Diagonal-Besòs disposa de 60.000 metres quadrats de sostre d’activitat econòmica disponible. El disseny de l’espai s’ha concebut per acollir empreses relacionades amb l’energia, l’aigua i la mobilitat. Al costat d’aquestes hi haurà l’agència Fusion for Energy, l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) i el Centre Tecnològic de l’Aigua.

FA ANYS
que Barcelona està considerada una ciutat del disseny i la creativitat. Aquest interès de la ciutat per a gent creativa es va generar a partir dels Jocs Olímpics de l’any 92. El director de l’Estudi Mariscal, Santiago Errando Mariscal, qualifica el moviment que es va generar en aquell moment com “‘un intent d’una part de la societat de proposar un projecte de futur, interessant, contemporani, que projectava també una actitud, uns valors i una manera de veure la vida”.

Errando, a més, creu que avui en dia, en canvi, hi ha una actitud “més marquetiniana: no hi ha un projecte que reculli l’anterior. Ens hem centrat massa en els resultats, en l’explotació i ens hem oblidat del més important, que és el projecte”, explica el responsable.

Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND
- Ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia -

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu