La investigació per un cas de blanqueig de diners ha tingut com a efecte col·lateral de fer resorgir el debat sobre regulació de la nacionalitat.Es de domini públic que en contra del que estableix la llei certs nacionals andorrans gaudeixen simultàniament d’un altre passaport. El fet que el consolat espanyol, violant la seva pròpia llei electoral, no faci públic el cens electoral dels residents a Andorra sembla respondre a la mateixa problemàtica.
Que aquest fet apareixi lligat a una investigació criminal es poc edificant i contribueix a degradar la imatge que es te del nostre pais a l’exterior, al mateix temps que pot ser percebut com un greuge pels andorrans que respectant la llei disposen d’un únic passaport. Es diu que no hi han mitjans per controlar aquesta circumstancia que només es descobreix, per tant, casualment. El motiu per tenir dos passaports pot ser de caire sentimental, per no perdre el lligam amb la nacionalitat d’origen, o pràctic per salvar dificultats administratives i gaudir dels majors avantatges que pugui oferir un segon passaport. Recuperar la nacionalitat a la que es renuncia, almenys en el cas de l’espanyola, es força fàcil i sembla que hi han mecanismes relativament senzills per un andorrà de naixement per accedir a una altra nacionalitat. Ens trobem doncs que l’estat no te els mitjans de fer respectar la llei, i al mateix temps no garanteix plenament els drets dels seus nacionals quan es troben a l’estranger. Al mateix temps moltes persones que compleixen els requisits per nacionalitzar-se no ho fan, potser una part important per no haver de renunciar a la nacionalitat de naixement. Molts elements que ens haurien de fer replantejar el debat de la nacionalitat, amb serenitat i sense mes ajornaments.
