L’accés a l’habitatge és el principal problema que afronta el nostre país des de ja fa uns quants anys. Aquest problema, que limita la llibertat dels individus introduint un condicionant econòmic de primer ordre en les seves vides, no s’ha abordat de la manera adequada per les polítiques del Govern de l’actual legislatura. Per la nostra part, hem procurat aportar una visió pròpia que dugués el Govern a posar en marxa polítiques adequades. La majoria d’aquestes han estat omeses, d’altres han estat inspiradores. En resum, l’acció del Govern ha estat tèbia i erràtica, ja que no s’ha optat a temps per la determinació ni per la creació d’un marc escalat d’actuació sobre l’habitatge.
El 30 de novembre de 2018, en aquest mateix espai, escrivia respecte a les mesures –i el seu escalat– amb que es podia abordar la qüestió de l’accés a l’habitatge. En el curt termini la flexibilització dels ajuts, en el mitjà termini informació i instruments de mesura i de gravamen, en el llarg termini habitatge públic. Aquest guió és el que, aproximadament, hem seguit durant aquests anys. Vagi aquí un compendi de les mesures proposades durant aquesta legislatura. Disculpin els hipotètics errors en la data o en la cita de les mesures.
A la Llei de mesures urgents pel 2020 –votada el 2019– vam proposar la pròrroga de cinc anys o equivalent al contracte, el registre de la propietat i la participació dels grups parlamentaris a la Taula Nacional de l’Habitatge. En el marc de les mesures Covid (2020) vam negociar la flexibilització dels requisits de l’ajut a l’habitatge amb la creació d’un article 17bis del reglament de prestacions econòmiques d’Afers Socials, flexibilització assolida que inspirarà les posteriors. Vam proposar també, tot i que sense èxit, la possibilitat de renegociar la cadència hipotecària. A la Llei de mesures urgents pel 2021 –votada el 2020–, vam proposar un text alternatiu i esmenes parcials amb una pròrroga equivalent al contracte o al temps de la darrera pròrroga, una subvenció Renova condicionada a que la reforma resultés en habitatge de preu assequible, la introducció d’un Pla pel Dret a l’Habitatge –assolida– i la incorporació de l’Associació de Consumidors i del Fòrum Nacional de Joventut a la Taula d’Habitatge –assolida. Per a aquella llei també es va presentar un recurs de constitucionalitat que no va prosperar, basat en el combat de la mesura d’exempció de requisits d’habitabilitat i, sobretot, de la mesura de supressió de la cessió obligatòria.
Les propostes no acabaven allà i seguien al pressupost 2021 –votat 2020– amb la deriva de les partides del multifuncional a la construcció d’habitatge de preu assequible i amb la creació i dotació d’un Departament de l’Habitatge que centralitzés l’acció governamental en habitatge. A la llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge –votada el 2021–vam proposar una definició d’habitatge d’ús social –de promoció pública únicament– i de preu assequible, la funció de l’INH com a creador i gestor de l’Índex de Preus de Referència –eina fonamental en el nostre esquema–, la creació d’un institut amb funcions informatives i d’assessorament en polítiques d’habitatge, la reformulació del registre de contractes de lloguer amb ingrés directe del contracte per part del propietari, i de nou vam plantejar l’estratègia general vers l’habitatge: 1) Ajuts en el curt termini; 2) Institut gestor informatiu i assessor en el mitjà termini; i 3) Promoció d’habitatge públic de preu assequible, volíem acció directa del Govern en habitatge –amb les dotacions justificades al pressupost.
Ja a la Llei mesures urgents pel 2022 –votada el 2021– proposàvem una pròrroga de dos anys, una nova definició de preu assequible consistent en no superar el 30% de l’Ingrés Familiar Medià. Del càlcul de l’IFM s’encarregava el Departament d’Estadística i s’introduïen condicionants d’ubicació i característiques per matisar el lloguer. Es tracta d’una vinculació efectiva, real i sostenible entre ingressos i preu del lloguer. També vinculàvem la pujada de salaris a la pujada dels lloguers. Pel pressupost del 2022 –votat el 2021– tornàvem a proposar la deriva de les partides del multifuncional a habitatge de preu assequible i plantejàvem la reforma de l’Impost d’Habitatges Buits amb un lleuger augment del tipus, la destinació finalista per a l’habitatge de preu assequible i la revisió de les condicions, una reforma de l’impost que ha inspirat la practicada recentment pel Govern.
Deixo fora les resolucions del Debat d’Orientació Política, les preguntes amb resposta oral i escrita, la demanda de publicitat activa de la pròrroga, els informes del Raonador del Ciutadà, el pacte d’Estat per l’habitatge i la proposició de llei per a la creació d’un fons públic d’habitatge presentada a inicis de legislatura. Aquesta ha estat la nostra acció en habitatge durant aquests anys.
