- Estem davant d’un edifici mal inserit al lloc, de morfologia com a mínim dubtosa i climàticament poc estudiat
XAVIER RECHI
El Museu de l’Aigua serà un nou equipament que formarà part del pla de revitalització de la zona alta d’Escaldes. Es tracta d’un edifici-pont que se situarà al roc del metge, cobrint així la plaça, el vial i la font termal.
El col.lectiu d’arquitectes ja l’ha criticat pel fet que es va desenvolupar sense concurs públic, però jo voldria centrar-me en la crítica urbana i arquitectònica.
UN PROJECTE
es comença per l’emplaçament de l’edifici i les preexistències que l’envolten. Aquesta última plaça d’Escaldes on se situarà el museu disposa d’un entorn molt ric. Des de la part que dóna al riu es poden observar prats de conreu a l’altra banda i a l’esquer- ra, el pont d’Engordany.
L’hotel Carlemany mostra la seva noble façana de granit a l’est de la plaça i al sud trobem el Roc del metge, un roc grandiós, tan alt com els seus edificis veïns, que amaga al seu interior una valuosa font termal que històricament la parròquia havia aprofitat per nodrir els habitatges d’aigua calenta.
Així, tres de les seves façanes són de gran valor, i l’única menyspreable és una petita paret mitgera en la part oest. La cinquena façana, una mica més simbòlica i potser la més important. El cel. ¿Coneixeu alguna plaça sense cel?
Així doncs, l’edifici que es construirà farà desaparèixer la plaça i la transformarà, per dir-ho d’alguna manera, en un espai públic semicobert, com la part de sota d’un pont, un espai molt desagradable i de difícil aprofitament per a res.
L’edifici sembla recolzar-se en el roc i, en conseqüència, en la font termal. Així, un altre mal parat de l’operació és el roc del metge, que haurà de suportar la meitat del pes de l’edifici. Fins aquí, la crítica purament urbana, fruit d’una decisió més aviat política.
En la crítica a l’edifici pròpiament dit, em basaré en la informació que dóna la maqueta i intentaré ser breu, ja que crec que la gran majoria de professionals del sector saben de sobres qualificar el que, des del meu punt de vista, és un clar exemple de mal projecte arquitectònic.
La inserció en el lloc, doncs, l’hem suspesa, però dins d’aquesta també trobaríem un punt important: la morfologia. És a dir, la forma de l’edifici, en relació amb el que l’envolta. Últimament, els arquitectes ens hem pres el luxe de donar la forma que volem sense cap argumentació directa. És l’exemple de les arquitectures de Ghery, però en el seu cas no disposen d’un entorn urbà proper.
En el Museu de l’Aigua estem envoltats d’edificis ortogonals i de natura i, en canvi, l’edifici respon pràcticament igual a totes les façanes. Es tracta d’una caixa amb tres punxes a banda i banda que li donen una forma un tant singular. No entenc el perquè d’aquesta forma i el que és pitjor, a més no em sembla gens maca, que és el mínim que es demana a una decisió sense cap mena de fonaments.
Pel que fa al material de les façanes, semblen ser translúcides, probablement algun tipus de vidre. Greu error. Un museu ha de tenir les façanes cegues, per raons purament pràctiques. El visitant ha de mirar les obres, no cap a fora, i les obres han de estar protegides de la radiació solar. A més, el vidre és el material menys sostenible que hi ha, ja que origina grans pèrdues energètiques en un edifici que haurà d’estar climatitzat tot l’any.
En relació amb la cascada d’aigua que caurà de la coberta al riu, crec que és un recurs més propi d’un parc d’atraccions que no pas d’un museu que pretén ser un símbol de la parròquia.
També es farà un nou pont pràcticament a tocar del pont d’Engordany. ¿Quin sentit té fer un pont al costat d’un altre? Aquest nou pont per a vianants s’haurà de pujar per unes escales per després tornar a baixar, a més de ser un obstacle visual per l’excepcional pont romànic existent. El Museu de l’Aigua ha estat considerat “d’interès nacional”; ¿el pont d’Engordany no ho és?
Resumint, estem davant d’un edifici mal inserit al lloc, de morfologia com a mínim dubtosa i climàticament poc estudiat. I el més greu és que pagant amb diners públics, perdrem la plaça, el roc del metge i les visuals al pont romànic, al riu i a l’hotel Carlemany.
Jo proposaria no fer l’edifici d’aquella manera, ni el pont, i sí tot el condicionament del passeig del riu i la plaça que sembla estar fet amb un bon criteri.
Per finalitzar, em limitaré a aconsellar-vos fer un tomb per la zona, i gaudir per últim cop d’aquell entorn tan particular que perdrem.
Arquitecte. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
