- Dos experts han recorregut la geografia espanyola per localitzar els últims portadors d’aquest patrimoni
CARMEN SIGÜENZA // Periodista
Hi havia una vegada…”. Així comencen els centenars de contes que durant segles s’han transmès d’avis a néts, en les famílies, en els patis de veïns o en les tertúlies rondaires de tots els racons d’Espanya. Ara un llibre i un documental recuperen el tresor d’aquests contes populars. La memòria dels contes. Els últims narradors orals és el títol d’aquest ambiciós projecte que ha editat la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) amb motiu de la presidència espanyola de la UE.
L’escriptor i investigador dels contes transmesos de forma oral Antonio Rodríguez Almodóvar ha estat l’encarregat de coordinar i editar el llibre i José Luis López Linares ha dirigit el documental. Per poder dur a terme aquest projecte, Rodríguez Almodóvar i López Linares han recorregut durant mesos la geografia espanyola per localitzar i entrevistar els últims portadors d’aquest patrimoni cultural i poder deixar el seu testimoni en el llibre i en el cel.luloide. Així, el documental i el llibre reuneixen 30 relats explicats per nou narradors d’entre 60 i 90 anys en la seva llengua o parla local, com ara castellà de diferents zones, gallec, euskera, menorquí o andalús, entre d’altres.
“M’assec feliç i trist, alhora, quan veig aquest bell projecte fet, perquè ho miro amb nostàlgia, i amb por que això mori”, ha explicat Rodríguez Almodóvar durant la presentació del projecte, al mateix temps que ha esmentat el paper de coordinadora i inspiradora del projecte que ha tingut Beatriz Rodríguez. Rodríguez Almodóvar investiga els contes orals des de fa més de 30 anys, uns contes que daten, en la seva opinió, del començament de la societat agrària.
“ES TRACTA
–assenyala Almodóvar– de contes extraordinaris que s’entronquen amb la cultura indoeuropea. Anteriors a l’escriptura. Tota la literatura culta es deu a l’oralitat. Són contes molt diferent als d’ara, gens políticament correctes, ni per als benpensants, amb conflicte, intriga i un final sorprenent”. En llibre es comprova com, per exemple, l’extremenya Juliana Hernández Rodríguez, Tia Juliana, explica una versió de la coneguda narració dels germans Grimm Els músics de Bremen, i que, segons els editors, és idèntica a la que relata en el vídeo i en el llibre la conquense Consoles Soriano.
“Sense que cap de les dues variants espanyoles tingui més relació amb l’alemanya que la pertinença al vell tronc comú de la cultura indoeuropea”, precisen els editors. Una altra dona, Consoles, narra una versió d’Estrelleta d’or, una de les múltiples ventafocs espanyoles, molt similar a Na Catalineta i na Catalinota, del menorquí Pelegrí Pons. També Esperança Braber, des Migjorn Gran, de Menorca, narra L’amor de les tres taronges, la història de les quals va inspirar Sergei Prokófiev per a la seva òpera L’amor de les tres taronges.
Mentre que Beninga Lasuen, d’Aulesti, Biscaia, redescobreix la història d’Antzorrillotetxu, “un conte molt estès a tota Europa i en què es va basar Shakespeare per escriure El rei Lear“. El llibre es completa amb assajos de Rodríguez Almodóvar, José María Merino i José Manuel Prada-Semper i amb una entrevista al folklorista Joaquín Díaz.
redaccio@andorra.elperiodico.com
