Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0340-2025 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), en relació amb la consideració de fusió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
La consultant, la societat A, és una societat anònima unipersonal andorrana, constituïda davant notari andorrà. Es tracta d’una entitat mercantil de dret privat, íntegrament participada per una corporació pública amb personalitat jurídica pròpia, la qual n’és el soci únic i fundador. Aquesta societat es troba en situació de liquidació, i ja s’han iniciat els primers tràmits notarials per a formalitzar la seva dissolució.
Pel que fa a la seva constitució, la corporació pública va realitzar diverses aportacions no dineràries d’actius a la consultant, entre les quals s’inclouen els edificis on s’ubiquen les instal·lacions de la societat. En aquest sentit, per aquestes aportacions no dineràries, la corporació pública va procedir a liquidar el corresponent Impost sobre Transmissions Patrimonials en el moment de l’aportació. Concretament, en la constitució es van aportar diversos elements patrimonials, entre els quals, diversos béns immobles.
La qüestió principal radica a determinar si l’operació de dissolució està subjecta al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial descrites a la Llei 17/2017. Subsidiàriament, en cas que la resposta a la consulta principal fos negativa, es plantegen dues consultes addicionals:
(i) Tenint en compte la naturalesa singular dels actius de la societat transmetent i les escasses inversions realitzades amb posterioritat, és necessari, en aquest cas, obtenir el certificat de valor actualitzat i, en cas afirmatiu, quina documentació caldria presentar perquè el Departament de Tributs i de Fronteres el pugui emetre.
(ii) Donades les dificultats per obtenir una valoració realista dels actius, es podria considerar com a valor raonable el valor comptable dels actius o, pel contrari, caldria presentar una valoració pericial.
Pel que fa a la possibilitat que la transmissió del patrimoni de la consultant al seu soci únic —un organisme públic— com a conseqüència de la seva dissolució es pugui acollir al règim fiscal de reorganització empresarial, el DTF considera que el mecanisme de neutralitat fiscal es basa en el fet que les plusvàlues latents resultants d’aquestes operacions no tributen en el moment de la seva realització, sinó que es diferencien segons el tipus d’operació: o bé en el moment de la transmissió posterior per part de l’entitat adquirent, o bé quan els socis de l’entitat beneficiària transmeten les participacions rebudes com a conseqüència de l’operació acollida a aquest règim. Tal com es desprèn d’aquests preceptes, el fet que una societat transmeti la totalitat del seu patrimoni al seu soci únic, que és un organisme públic, comportaria una desimposició de la renda generada per aquesta operació, i no pas un diferiment, ja que l’adquirent és una entitat totalment exempta de l’Impost sobre Societats.
Un cop determinat que no és aplicable el règim fiscal de reorganització empresarial, la consultant haurà de liquidar un pagament a compte de manera simultània a l’atorgament de l’escriptura pública. Aquest pagament a compte es determina aplicant el 10% sobre la diferència entre el valor de mercat dels elements patrimonials transmesos i el seu valor comptable o fiscal, si aquest és diferent.
Pel que fa a les qüestions relacionades amb l’acreditació del valor d’adquisició, la societat consultant té la possibilitat de sol·licitar-ne l’acreditació davant l’Administració, sempre que hagi de justificar obres de millora o inversions que incrementin el valor d’adquisició dels elements objecte de transmissió. En aquest sentit, i en relació amb l’acreditació del valor de mercat, s’entén per “valor normal de mercat” aquell que hagués estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars. Aquest valor es pot acreditar mitjançant una taxació pericial, entre altres mitjans de prova admesos en dret. Tanmateix, no es pot entendre com a tal el valor net comptable.
