Els adjunto 10 arguments sobre els quals podria descansar el meu bull case scenario per als mercats:
1. Recessió? D’acord (compro les estimacions de Bank of Amèrica d’un PIB USA per al tercer trimestre del -0,5 %, al 4rt. trimestre del -2 %, i 1r. trimestre del 2023 del -0,5 %), però aquesta recessió es donarà amb una desocupació del 3,6 %, que serà la millor dada en 50 anys!!!
2. Temorosos que l’ocupació s’enfonsi davant una recessió tècnica? Sospito que el mercat laboral no té per què deteriorar-se com abans davant d’una recessió tècnica, atesa la seva nova naturalesa. I és que ara per ara, el 62 % de les contractacions en noves empreses als EUA es realitzen en estats diferents d’on l’empresa nova té la seva headquarter i solen ser destinats a treballadors amb elevada qualificació. Fins fa poc (2019), aquesta xifra era del 39%. Aquesta nova qualitat post-covid li atorga una component de solidesa a l’ocupació actual.
3. L’energia ha de caure: els components més importants de la inflació s’estan moderant i ara li toca a l’energia caure fort en preu…, i ho farà: el costat de la demanda d’energia en l’equació d’aquesta matèria primera està sota pressió, com es demostra en la forta correcció en el preu del coure.
4. Possible canvi de discurs en el mercat. Goldman Sachs (curiosament després de disseminar abastament un missatge negatiu, i de pas, guanyar molts diners en la seva divisió de brockerage & trading), alerta ara d’un estrès de posicionament curt, suggerint que totes les posicions baixistes es podrien desfer, provocant un salt a l’alça del mercat.
5. L’indicador Bank of America Bull/Bear va tocar zero fa uns dies. Les vegades que això ha passat, va marcar un mínim del mercat (agost 2002, juliol 2008, setembre 2011, setembre 2015, gener 2016 i març 2020). En totes aquestes dates, comprar actius de renda variable va resultar en una estratègia molt positiva, mesurada en qualsevol període d’observació.
6. Senyals cada vegada més clares que les interrupcions i els retards en els subministraments globals de components s’estan resolent gradualment. Hem passat de 90 dies de mitjana en el temps de lliurament de mercaderies transportades, a una mitjana actual de 55 dies.
7. Possiblement hem vist el pic en la TIR (rendibilitat) del bo americà a 10 anys (UST 10Y)? Aquest indicador marca el cost del capital global, i és interessant saber si aquest cost del capital ja ha fet pic i, per tant, deixarà de pujar. El meu proxy preferit per saber el que farà la TIR del UST10Y és la ràtio Coure/Or, i suggereix que l’UST ha fet pic o és pròxim a fer-ho. Si és cert, això serà un vent de cua molt favorable per als sectors de creixement (growth stocks), i com aquests pesen molt en els índexs EUA, haurien també de beneficiar-se.
8. L’S&P500 ha caigut un 20,2 % els primers 132 dies hàbils del 2022, sent el segon pitjor registre en tota la història (el pitjor va ser al 1931). És cert que estem en època de rècords, i que els rècords serveixen per ser superats. Però addicionalment, també serveixen per a recordar-nos que hi ha hagut una intensitat inusual i anormal. Podria, doncs, considerar-se aquest registre com quelcom anormal, i pensar que el mercat està anormalment barat.
9. No passarà molt temps abans que la Fed s’adoni que la inflació de demanda no exercirà més pressió, i que el seu paper com a «moderador de demanda» ja s’ha acabat: i és que el creixement en salaris des del festival d’emissió monetària (per covid), s’ha evaporat ja. En termes nominals, tornem a la tendència de creixement prèvia a la febre emissora, i en termes reals, els salaris s’han contret un -1,5% des de febrer de 2020.
10. Els Growth stocks (títols i sectors de creixement) es mantenen ferms malgrat la duríssima dada de l’IPC de fa dues setmanes. Hi ha una llei no escrita que apunta que els mínims del mercat es formen quan les notícies encara fan mal i ja s’ha posat en preu el pitjor. Dons la dada de l’IPC encara fa mal, i els valors mostren, ara, una certa resiliència.
