S’han de seguir tres passos per deixar una addicció enrere: primer, hem de reconèixer que tenim l’addicció; segon, hem de ser conscients de les seves conseqüències negatives, i tercer, hem de demanar ajuda psicològica (psiquiatre o psicòleg). Dos professionals que treballaran conjuntament, ja que el primer ens receptarà la medicació per mantenir la calma donat que l’abstinència és molt àrdua de mantenir, i el segon ens ajudarà mentalment. Ens donarà eines cognitives per entendre com hem arribat a aquesta situació i, paral·lelament, ens presentarà un ventall de possibilitats per a capgirar-la. Sense la seva ajuda és pràcticament impossible deixar una addicció i més encara quan parlem d’alcohol, medicació psicotròpica, drogues il·legals i certs comportaments, com per exemple el joc, el sexe o les compres.
Si fos tan senzill d’abandonar-la, no hi hauria tants fumadors ni consumidors de substàncies nocives. Per tant, la típica frase de «voler és poder» no funciona per a aquest comportament perquè, a banda de voler fer-ho, també hem de canviar hàbits i costums com deixar de freqüentar llocs i persones. El tractament dura tres mesos, dels quals els primers 28 dies són per adquirir un nou hàbit i els 62 posteriors, per tornar-lo un costum. Qualsevol tractament que duri menys temps està destinat al fracàs perquè la persona no té temps suficient per canviar la seva manera de pensar i comportar-se.
Igualment, una part determinant és mantenir el nou costum, i per això mateix ha d’aprendre a conviure amb les ganes de consumir, ha de saber gestionar les emocions i sensacions sorgides. Així mateix, una de les millors rutines que pot escollir és la pràctica esportiva perquè, a banda de mantenir-se en forma, manté la ment distreta i, de retruc, també calma l’ansietat. Per tant, disminueix el comportament compulsiu que caracteritza tant les addiccions.
