A partir l’1 de gener de 2015 totes les prestacions de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics realitzades a la Unió Europea es graven en el lloc en el qual resideixi el client. Per tal de garantir la correcta tributació d’aquests serveis, les empreses tant de la UE com de tercers països han de determinar la condició del seu client; és a dir, si es tracta d’una persona que té la condició de subjecte passiu o que no la té i el lloc (en quin país de la UE o fora de la UE) al qual pertany aquest client.
Pel que fa a les normes per a determinar el lloc de prestació l’element jurídic necessari per facilitar la determinació és el Reglament d’Execució (UE) nº 1042/2013 del Consell, de 7 d’octubre de 2013, pel qual es modifica el Reglament d’Execució (UE) nº 282/2011 (Reglament d’Execució de l’IVA). Les mesures que s’inclouen en aquest reformat Reglament d’execució de l’IVA únicament pretenen aclarir com s’han d’entendre i aplicar-se en la pràctica les normes relatives al lloc de prestació de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics, segons el que preveu la Directiva de l’IVA.
Cal tenir present, que, fins al final de 2014, les prestacions de serveis d’empreses a consumidors finals (o usant les populars sigles en B2C) per part d’empreses de la UE es gravaven al país del proveïdor. Això significava que, en el cas de prestacions de serveis realitzades a consumidors finals, les empreses establertes en Estats membres amb un IVA inferior gaudien d’un avantatge competitiu sobre empreses establertes en altres estats membres. A partir de 2015, les noves normes impositives basades en el país al qual pertany el client ofereixen un terreny de joc més equilibrat, i també han de garantir que l’Estat membre de consum percebi els ingressos en concepte d’IVA.
Ara bé, hi va haver determinades transaccions vinculades al «comerç electrònic» que no van ser afectades pels canvis en la tributació comunitària de l’IVA que van entrar en vigor al gener 2015. Tal com es fa servir habitualment, el concepte de «comerç electrònic», aquesta denominació inclou diversos tipus d’activitats econòmiques, que inclouen el lliurament de béns o prestació de serveis a través de sistemes electrònics com Internet. Els canvis de l’IVA que van entrar en vigor l’1 de gener de 2015 no van afectar a totes aquestes activitats. En particular, els canvis no ho van fer a les següents activitats: El lliurament de béns (inclosa la venda a distància) quan els sistemes electrònics només s’utilitzin per realitzar la comanda i la prestació de serveis al marge dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics. Aquests tipus de transaccions no s’inclouen en les disposicions de la «Mini Finestreta Única» o «Mini One-Stop Shop» (MOSS).
Per tant, l’àmbit dels canvis de l’IVA de 2015 va ser limitat i aquests canvis només afecten els serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics. Els canvis només són d’aplicació en els casos en què el client sigui un consumidor final.
Durant l’avaluació d’aquests règims especials introduïts l’1 de gener de 2015 el legislador europeu va detectar una sèrie d’àmbits que s’han de millorar. En primer lloc, s’ha de reduir la càrrega que suposa per a les microempreses establertes en un Estat membre que prestin aquests serveis ocasionalment a altres estats membres l’haver de complir amb obligacions en matèria d’IVA als Estats membres diferents del seu Estat membre d’establiment. Per tant, s’ha d’establir un llindar a escala comunitària que, de no ser superat per aquestes prestacions, implicarà que aquestes segueixin estant subjectes a IVA en el seu Estat membre d’establiment.
En segon lloc, el requisit d’haver de complir amb les exigències en matèria de facturació de tots els Estats membres als que efectuen subministraments és molt costós. Per conseqüència, per minimitzar les càrregues per a les empreses, les normes relatives a la facturació han de ser les aplicables en l’Estat membre d’identificació del proveïdor que s’aculli als règims especials.
En tercer lloc, els subjectes passius no establerts a la Unió Europea, però amb una inscripció a l’efecte de l’IVA en un Estat membre; per exemple, perquè realitzen ocasionalment transaccions subjectes a l’IVA en l’esmentat Estat membre, no poden utilitzar ni el règim especial aplicable als subjectes passius no establerts a la Unió Europea ni el règim especial per als subjectes passius establerts en la Comunitat. En conseqüència, s’ha d’autoritzar a aquests subjectes passius a utilitzar el règim especial aplicable als subjectes passius no establerts en el territori de la Comunitat.
A més, l’avaluació realitzada pel legislador de la UE dels règims especials aplicables a la tributació dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió o dels serveis prestats per via electrònica, introduïts l’1 de gener de 2015, posa de manifest que el requisit de presentar la declaració de l’IVA en un termini de vint dies a partir de la fi del període a què es refereix la declaració és un termini massa breu, especialment, pel que fa a les prestacions a través d’una xarxa de telecomunicacions, d’una interfície o d’un portal, si se suposa que els serveis prestats a través d’aquestes plataformes d’internet són prestats per l’operador de la xarxa, la interfície o el portal, que ha de demanar la informació per completar la declaració de l’IVA de cada proveïdor de serveis individual. L’avaluació també va demostrar que el requisit de fer rectificacions en la declaració de l’IVA del període impositiu a què es refereix suposa una pesada càrrega per als subjectes passius, ja que pot obligar-los a tornar a presentar diverses declaracions de l’IVA cada trimestre.
A conseqüència d’això, el legislador europeu va arribar a la conclusió que cal ampliar el termini de presentació de la declaració de l’IVA, que vencerà, en lloc dels vint dies, al final del mes següent al del final del període impositiu, i permet als subjectes passius rectificar les declaracions d’IVA anteriors en una declaració posterior, en lloc de fer-ho en les declaracions dels períodes impositius als quals es refereixen les rectificacions.
Al mateix temps, per tal d’evitar que els subjectes passius que prestin serveis diferents dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i dels serveis prestats per via electrònica a persones que no tinguin la condició de subjectes passius hagin d’identificar-se a efectes de l’ IVA en cada un dels Estats membres en què aquests serveis estiguin subjectes a l’IVA, resulta oportú que els Estats membres autoritzin als subjectes passius que prestin aquests serveis a fer ús del sistema informàtic de registre, i de declaració i liquidació de l’IVA, el que els permetria declarar i pagar l’IVA corresponent a aquests serveis en un únic Estat membre.
