Dijous passat vam saber els resultats de la darrera enquesta del CRES. Segons aquests resultats, les principals preocupacions de la ciutadania són el trànsit, el preu de l’habitatge i, en tercer lloc, les prestacions socials i les pensions. Així doncs, els temes sense implicacions econòmiques directes en la vida de la població deixen d’encapçalar el rànquing d’aspectes més punyents per a aquesta.
Recordo que, vint anys enrere, l’aleshores cap de Govern Marc Forné em comentava que, enquesta rere enquesta, la gran preocupació d’andorrans i residents era el trànsit. No és pas que aquest problema el satisfés, però insistia que era un alleujament comprovar que temes molt més preocupants, temes clau per assegurar una bona qualitat de vida als seus conciutadans, quedaven relegats a la part baixa de la graella o ni hi apareixien, i era conscient que millorar la circulació en una Andorra mancada d’estructures viàries en aquella època era prou senzill.
És simptomàtic observar que, quan l’economia real sembla que millora, aquesta percepció es trasllada directament al dia a dia de la ciutadania. Ara bé, és també preocupant observar que, aparentment, el ciutadà és poc conscient d’allò que ha d’esdevenir en un futur no gaire llunyà, ja que les pensions, segons l’enquesta, no són el principal neguit de la gent del país, malgrat ser molt qüestionades.
Dijous, a la sessió de control que va tenir lloc al Consell General, aquesta problemàtica es va posar damunt la taula arran dels informes publicats la setmana abans per la CASS, on es denunciaven mesures dràstiques i traumàtiques si el que es pretén és posar ordre i garantir la viabilitat futura del sistema. Després d’una picabaralla dialèctica entre socialdemòcrates i demòcrates per veure qui havia fet més pel sistema, el ministre Espot va admetre que, tot i que les mesures portades a terme durant el seu mandat havien millorat la situació, calen mesures més estrictes per redreçar-la.
El nostre president de grup parlamentari, Jordi Gallardo, va encoratjar el cap de Govern a prendre la iniciativa per aconseguir la reforma de la CASS, tants anys anunciada, ja que és l’Executiu qui ho ha de fer, i va instar-lo a determinar l’hora i el lloc per posar fil a l’agulla i posar-nos a treballar. No s’hi val, des del nostre parer, diagnosticar els mals i no fer els passos necessaris per solventar-los. El descrèdit de la classe política és galopant i segurament molts cops justificat per la manca de resolució dels representants escollits. Dijous, al Consell General, els liberals vam demostrar el nostre compromís amb la ciutadania a l’hora de respondre als seus problemes i inquietuds i vam garantir a l’Executiu que, si realment volen treballar conjuntament per buscar solucions a un tema cabdal com és assegurar el futur de les pensions, poden comptar amb nosaltres.
