- Aprovada la llei d’universalització de la sanitat per unanimitat
ALBERT BATALLA
Aquesta setmana s’ha votat al ple del Parlamentde Catalunya la Llei d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, coneguda entre els diputats com la llei d’universalització de la sanitat. La llei, que s’ha aprovat per unanimitat, resoldrà definitivament una de les reivindicacions principals del col.lectiu dels treballadors transfronterers: l’accés gratuït, a partir de l’1 d’octubre, a la sanitat catalana per a ells i els seus beneficiaris.
ANEM A PAMS.
Fa una mica més de dos anys, a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vam decidir emprendre un camí que resolgués els problemes dels urgellencs i urgellenques que viuen a la Seu d’Urgell o comarca i treballen a Andorra. Aquest és un fenòmen petit, si es mira des de Barcelona o Madrid, però important si es mira de la Seu d’Urgell estant. Entre 2.500 i 3.000 persones pugen cada dia a treballar al país veí i, pel fet de no formar part de la Unió Europea ni de l’espai econòmic europeu, aquest col.lectiu de treballadors no té prou ben resoltes algunes qüestions. Una de les principals és l’accés a la sanitat catalana.
La conseqüència directa d’aquest desajust és que, encara avui, un urgellenc que vagi al CAP de la Seu, per posar un exemple, ha d’avançar el cost de la visita, i no recupera la despesa al 100%, ja que la cobertura de la CASS no és total. Això contrasta amb el fet que a la mateixa sala d’espera del CAP hi pugui haver qualsevol altre ciutadà empadronat a la Seu que, amb feina o sense, té l’assitència sanitària gratuïta. ¡Calia eradicar aquesta disfunció!
El Govern de la Generalitat va enviar al Parlament de Catalunya aquesta llei d’universalització que esmentava al principi de l’article. Principalment estava pensada per resoldre la situació d’alguns col.lectius professionals (advocats, arquitectes…) que tenen la cobertura a través de Muface. Alhora, també buscava resoldre la situació d’algunes congregacions religioses que es troben en una situació de no-cobertura pública. La llei pretenia també la regulació de l’accés a la sanitat pública de les persones sense sostre.
Va ser en aquest moment que vaig veure l’escletxa per introduir definitivament la problemàtica dels treballadors transfronterers. Val a dir que la recepció de la proposta, tant per part dels grups parlamentaris com de la consellera Marina Geli, ha estat molt bona. N’havíem parlat en diverses ocasions amb la consellera, d’aquesta problemàtica, i sempre ha rebut les suggerències amb un to molt positiu. Les compareixences en comissió de Joaquim Llimona (redactor de l’estudi sobre la situació dels fronterers que l’Ajuntament va encarregar fa un any i mig) i de Josep Maria Farràs, en nom de l’Associació de Treballadors Fronterers, van ser definitives per acabar de convèncer als membres de la ponència.
FA DOS ANYS,
quan l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de CiU i ERC de suport al col.lectiu, teníem com a objectiu situar la problemàtica dels fronterers a l’agenda política. Hi hem treballat molt i bé. Ara podem dir que els urgellencs i urgellenques començarem a recollir-ne els fruits i aquest resultat es transforma, per mi, en aquella pessigada de satisfacció que justifica, una vegada més, que la política és necessària per transformar la realitat dels països, però també de les petites ciutats com la nostra.
Diputat de CiU al Parlament de Catalunya i Alcalde de la Seu d’Urgell. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
