El mapa polític andorrà podria viure un daltabaix inesperat si es confirma que Ciutadans Compromesos (CC), la formació arrelada a la Massana i tradicionalment associada a Demòcrates per Andorra (DA), decideix abandonar la coalició de cara a les pròximes eleccions generals. Aquest possible trencament, que fins fa uns mesos semblava improbable, ara és una opció real que es discuteix seriosament dins del partit massanenc, especialment entre aquells sectors que aposten per una veu pròpia en el panorama nacional. Les discrepàncies acumulades amb DA, la voluntat de tenir més pes en les decisions estatals i el convenciment que poden créixer més en solitari han portat Ciutadans Compromesos a un moment de definició que pot capgirar l’equilibri de forces al Consell General.
La ruptura, si es materialitza, obriria un escenari completament obert. A diferència de convocatòries anteriors, on dues o tres formacions es repartien el protagonisme, aquest cop es dibuixa un horitzó amb fins a quatre forces amb opcions reals de victòria. El tradicional domini de DA, que ha liderat l’Executiu durant diversos mandats, es podria veure erosionat no només per l’eventual pèrdua de suports territorials com el de la Massana, sinó també per un cert desgast acumulat i per la gestió polèmica de temes com l’habitatge, el desenvolupament urbanístic o les negociacions amb la Unió Europea. Malgrat tot, el partit continua mantenint una estructura territorial sòlida i la capacitat de mobilitzar vot, especialment a les parròquies centrals.
En paral·lel, el Partit Socialdemòcrata, ara en coalició amb Verds i SDP, ha anat consolidant una proposta alternativa que aposta per reforçar els serveis públics, adoptar polítiques d’habitatge més intervencionistes i avançar cap a una transició ecològica real. El seu lideratge s’ha renovat i connecta millor amb els sectors joves i urbans, la qual cosa podria traduir-se en un augment significatiu d’escons. A l’altre extrem, Andorra Endavant, la formació liderada per Carine Montaner, manté un discurs clarament rupturista, crític amb l’establishment i partidari d’una relació diferent amb la Unió Europea. Tot i ser una força minoritària, ha aconseguit una base fidel i, en un escenari de vot dividit, podria tenir un pes decisiu.
És en aquest context que l’aparició de Ciutadans Compromesos com a força nacional independent pot esdevenir un factor clau. Amb una gestió ben valorada a la Massana, un discurs centrista i un perfil proper al territori, CC podria captar un electorat moderat que no se sent plenament representat per cap dels grans blocs. Si aconsegueix créixer més enllà de la seva parròquia tradicional i presentar una candidatura atractiva, podria situar-se com un actor imprescindible per formar govern o fins i tot liderar-lo en coalició.
Amb aquests ingredients sobre la taula, les eleccions es presenten més obertes que mai. La política andorrana podria deixar enrere els temps de les majories còmodes per entrar en una etapa de pactes constants, negociacions entre blocs i governs multipartits. La governabilitat ja no serà una qüestió d’una sola força, sinó del diàleg i la capacitat d’arribar a acords. I en aquest nou escenari, cada escó pot ser decisiu. L’eventual decisió de Ciutadans Compromesos de presentar-se en solitari pot ser, doncs, el moviment que acabi de trencar el tauler polític d’Andorra.
