El famós refrany ‘Qui dia passa, any empeny’ forma part d’aquell grup de dites nostrades que mantenen aquell sentit tan andorrà de fer la viu-viu. Dic això perquè després de veure les declaracions del cap de Govern el diumenge passat donant expectatives de solució als afectats d’una crisi que a hores d’ara ja porta el seu nom i després de veure el comunicat de l’AREB aquest dilluns, he arribat a la conclusió que el Govern està fent temps… segurament amb l’ànim de que les coses es resolguin per sí mateixes com si d’un miracle es tractés.
El que s’ha de tenir en compte, però, es que quan plantes carabasses, reculls carabasses, no melons. I a més no et surten al moment, la collita triga el seu temps i quan veus les carabasses t’adones que et vas equivocar al triar el planter, al sembrar la llavor equivocada. Si el que volies eren melons, és clar.
Inversió estrangera, carabasses, conveni d’intercanvi d’informació, carabasses, nota del FinCEN, carabasses, baixada de ràting país, carabasses, els salesians marxen, carabasses, Montoro i la UDEF es passegen per Andorra com en una desfilada del 12 d’octubre, carabasses, obligacions ‘exprés’ del Moneyval, carabasses, inclouen a Andorra a la llista de països no cooperants de l’UE, més carabasses…
Doncs així va la intervenció de BPA o la crisi Martí, com li vulgueu dir. Martí, Cinca i Saboya van plantar carabasses, van començar a veure que seria una gran collita però ens van dir que sortirien bons i dolços melons. Doncs no, són carabasses. I ara estem en plena collita. No van mentir, és cert que es preveu un any d’una gran collita, però òbviament, d’allò que s’ha sembrat.
Dit això també estic d’acord amb les veus que diuen que ara, el que toca és passar el brutal temporal en el que estem immersos sigui com sigui, ni que sigui empenyent. Ja no hi ha marxa enrere, les males decisions ja s’han pres. El capità és el que tenim, els mariners també. Mala sort. Però és el que és.
Ara bé passat, l’ull de la tempesta, quan amaini una mica el temporal, si aquest Govern no troba la dignitat suficient per plegar, potser sembla raonable que l’electorat es pregunti qui ha de dirigir la nau i si ha de seguir sent qui frívolament ha portat Andorra fins al bell mig d’aquesta borrasca encara ara amb el perill d’embarrancar la nau de forma irreversible. Però ja se sap, qui dia passa… més carabasses.
