Qualsevol canvi que vulguem fer, perquè sigui durable en el temps i es converteixi en la nostra manera de viure, ha de venir motivat per una millora en l’àmbit personal. En algunes ocasions serà una millora cognitiva i en unes altres econòmica, perquè, en definitiva, són els dos motors més potents que hi ha per canviar d’hàbits i costums. Per un costat, tenim les ganes de millorar en l’àmbit intel·lectual i, en l’altre, millorar en l’econòmic, tenir més independència en aquest aspecte. No obstant això, també pot ser que vulguem millorar en les dues, ser més intel·lectuals i independents econòmicament. Però la qüestió és la mateixa, fer un canvi en la nostra manera de viure, sigui perquè estem farts d’ella, no ens sentim realitzats o perquè en perjudica d’alguna manera (beure alcohol, fumar, menjar malament, prendre drogues il·legals, etc.).
Aquest canvi pot venir motivat per canviar de feina, d’estat civil, de lloc de residència, d’amistats, etc. El resultat és el mateix en tots els casos: voler allunyar-nos del malestar, l’avorriment i la desesperació. Així doncs, potser tenim les aptituds necessàries per aconseguir els nostres objectius, però, per contra, estem en un ambient social que ens ho dificulta. Per consegüent, decidim separar-nos o trencar lligams amb aquest ambient, i això comporta moltes vegades canviar la nostra manera de viure. Per tant, una via no molt ràpida, però sí constructiva i duradora en el temps, és que abans de fer el pas cap al nou model de vida ens mentalitzem i ens preparem mentalment. Imaginem que volem estar un temps viatjant pel planeta (dos – tres anys), desitgem ser nòmades i no tenir lligams amb ningú, ni res; només rodar, menjar, i dormir.
Doncs, si no som milionaris o no tenim una font d’ingressos fixos, ens serà molt difícil fer-ho. Així doncs, hem de començar per estalviar una certa quantitat de diners. Això per la part econòmica, però és que la cognitiva també té la seva rellevància perquè si no sabem anglès, tot i no ser un obstacle, sí que ens condicionarà bastant el viatge. Aleshores, també li hem de dedicar unes quantes hores setmanals i de la mateixa manera, hem de treballar la part emocional. Acostumar-nos a estar sols, i això s’aconsegueix millorant la seva gestió i d’aquesta manera augmentem el llindar a la frustració, donat que, si tenim cap problema, no podrem comptar amb l’ajuda dels amics o familiars.
Així doncs, la cosa més important a tenir en compte abans de fer el canvi és com he escrit més amunt: preguntar-nos com ens afectarà el canvi, mirar els pros i els contres, perquè potser la idea és boníssima i estem molt il·lusionats, però el resultat no sempre ha d’acompanyar a les expectatives. Igualment, un altre exemple ho trobem en el fracàs empresarial: gent sense coneixements d’impostos ni obligacions tributàries abandona la seva feina per emprendre un negoci. S’ha informat a prop dels amics i familiars de com fer-ho en comptes de parlar amb experts en la matèria (gestors o economistes).
