Les noves recomanacions dels Estats Units aposten pels aliments reals i qüestionen la piràmide tradicional
Les noves recomanacions dietètiques dels Estats Units (Dietary Guidelines for Americans 2025–2030) marquen un punt d’inflexió important respecte a les directrius anteriors. Per primera vegada de manera clara, el missatge central s’allunya del model clàssic basat en una gran presència de cereals i farines, i posa l’accent en una alimentació construïda a partir d’aliments reals, poc processats i amb alta densitat nutricional.
Un dels canvis més visibles és l’abandonament del conegut model “MyPlate” i la introducció d’una piràmide invertida. En aquest nou enfocament, la base de l’alimentació deixa de ser el pa, la pasta o l’arròs, i passa a estar formada per verdures, fruita fresca i fonts de proteïna de qualitat. Els cereals, preferentment integrals, continuen tenint un lloc, però en una proporció molt més moderada.
La proteïna adquireix un paper protagonista. Les noves guies reconeixen la seva importància per a la salut metabòlica, la preservació de la massa muscular i la sensació de sacietat, recomanant-ne una presència regular a tots els àpats.
Aquest canvi connecta amb una realitat clínica que molts professionals observem des de fa anys: dietes massa riques en hidrats de carboni refinats i pobres en proteïna greixos saludables afavoreixen el pic de gana, el cansament i el desajust metabòlic.
Un altre aspecte rellevant és la reducció dràstica dels sucres afegits. A diferència de recomanacions anteriors, ja no s’estableix una quantitat “acceptable” de sucre afegit dins d’una dieta saludable.
També es fa una crida explícita a limitar els aliments ultraprocessats, reconeixent el seu impacte negatiu sobre la salut cardiovascular, el pes i la inflamació crònica.
Aquest nou marc té molts punts positius: promou aliments naturals, redueix el consum de productes refinats i reforça la importància de la qualitat nutricional. Tanmateix, també presenta reptes. Pot generar confusió si no s’explica bé, especialment pel que fa als greixos o a les necessitats específiques de cada persona, i no és aplicable de manera uniforme sense una personalització adequada.
Portar aquestes recomanacions a la vida diària implica prioritzar verdures i fruites senceres, assegurar una font de proteïna de qualitat a cada àpat, reduir el consum de farines i sucres, i apostar per aliments senzills i naturals.
Són, en realitat, consells que molts dietistes-nutricionistes defensem des de fa temps, sovint en contra de la piràmide nutricional tradicional.
Davant d’aquest canvi de paradigma, és més important que mai recordar que no existeix una pauta única vàlida per a tothom. L’edat, l’estat de salut, l’activitat física o el context personal condicionen les necessitats nutricionals. Per això, abans d’adoptar noves tendències o interpretar recomanacions generals, és clau demanar sempre l’opinió i l’acompanyament d’un dietista-nutricionista col·legiat, que pugui adaptar-les amb criteri científic i sentit comú a cada persona.
