HISTORIADORA
- Foto: EL PERIÒDIC
Aquí no hi ha buguenvíl·lies, aquell arbust que floreix a la primavera amb uns colors entre taronja i grana, per tots els matisos d’aquests tons càlids i vistosos. Sembla que no n’hi ha. En canvi, trobem grandalles, lliris de tots colors, tota mena de narcisos, i una flora variadíssima, única i espectacular, que apareix espontàniament i a la que cal perseguir per veure en la natura després dels prodigis de gallarets i de tota la resta, que si en sé alguna, ara no la recordo.
I mentre que hauríem d’estar davant d’aquest espectacle episòdic, mai assegurat i gratuït, hem de pensar amb preocupació sobre els termes de la vida quotidiana. L’actualitat, per força, ens porta a aquest gran misteri de les pensions. Si un comitè d’experts que hi entenen a Espanya certifica que la cosa no té futur i que s’ha de passar a un altre tipus de sistema, és que tenen els seus arguments per justificar-ho, però els termes demogràfics d’una esperança de vida llarga com l’actual emmascaren que el veritable problema és el treball, l’ocupació, i com pagar assalariats, per què pagar-los, o com tenir iniciatives empresarials amb la capacitat d’un equilibri ideal entre benefici i cost, sense utilitzar els treballadors com article de rebaixa. Si les dades demogràfiques indiquen un augment sostingut de la població –per via vegetativa o per migració, si disminueix respon a algun problema, i fomenta l’emigració. És ben complicat.
Arribar a una edat de jubilació i jubilar-se pot esdevenir una cosa estranya, per a privilegiats. I està bé treballar fins ben grans, i com a éssers socials ens satisfà tant el bé comú com el benefici individual. En realitat, s’està demanant un nova una utopia perquè la feina hauria d’estar millor programada, de respondre a condicions particulars i produir una gran satisfacció, però em sembla que no era ben bé això.
Vist que el món financer, amb tants entesos que hi havia, ens ha deixat estabornits, no seria més prudent buscar més possibilitats, considerar la jubilació d’una manera més agradable, i centrar-se, si és possible, en com guanyar-se la vida de manera més justa? H
Historiadora
Per a més informació consulti l’edició en paper.
