Accionistes de Facebook van demandar la companyia i als bancs col·locadors per entendre que aquests van amagar informació clau sobre les previsions d’un creixement feble d’aquesta xarxa social abans de la sortida a Borsa. Anem, una minúcia al costat dels arguments que poden manejar els accionistes de Bankia en una eventual demanda, després de reconèixer l’entitat que el seu estat patrimonial no era el reflectit en els seus propis llibres.
Els afectats per la col·locació de Bankia són més de 400.000, que van desemborsar 3.092.000 d’euros. Molts d’ells formen part, al seu torn, de la seva clientela, titular de deu milions de comptes. Els accionistes estan pendents ara de si hi ha investigació parlamentària però també de possibles querelles per estafa i apropiació indeguda, ja que si no tornen a posar diners en l’ampliació de capital es quedaran gairebé sense participació, després d’haver perdut ja la meitat del que van invertir, creient-se els comptes de Bankia.
Hi ha dades que donen calfreds: fa tres mesos, el banc de Rodrigo Rato deia que havia obtingut 305 milions d’beneficis el 2011, quan en realitat havia registrat pèrdues de 2.979 milions, una de les raons per les que ara demana al Govern del seu amic Rajoy 19.000 milions d’euros que caldrà sumar a dels 4.465 milions ja injectats a aquesta entitat resultant de la fusió de set caixes, entre elles Cajamadrid i Bancaixa.
Darrere de l’escàndol de Bankia, ja convertit en tot un problema d’Estat, sense precedents en la història financera d’Espanya, pot haver responsabilitats administratives i penals, però també les hi ha d’haver polítiques. Llevat que Espanya hagi renunciat a les formes pròpies d’una democràcia i d’un Estat de dret.
No és estrany que la nena que explica «per què els bancs s’enriqueixen i nosaltres no» sigui un fenomen a YouTube.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
