Darrerament, he rebut una pregunta que es repeteix sovint: “És bon moment per invertir en or?” El dubte és lògic. El metall preciós està en màxims històrics, igual que la borsa americana, i quan un actiu puja tant, la sensació de “comprar car” paralitza qualsevol. Ningú vol ser l’últim a entrar a la festa. Però abans de respondre convé plantejar una altra qüestió, menys evident: i si l’or no estigués pujant tant com creiem, sinó que el que en realitat s’està enfonsant són les nostres monedes?
Mesurar en euros, mesurar en or
L’unça d’or d’avui és la mateixa que fa cent anys. No canvia. El que sí que canvia —i molt— és la quantitat d’euros o dòlars que necessitem per comprar-la.
Pensem en quelcom tan tangible com l’habitatge.
Madrid (100 m²):
• L’any 2000, un pis mitjà costava uns 150.000 € (1.500 €/m²). Amb l’or a uns 9.000 €/kg, equivalia a 16,6 quilos d’or.
• El 2025, aquest mateix pis costa entre 600.000 i 700.000 € (6.000–7.000 €/m²). En euros, sembla que s’ha multiplicat per quatre o cinc, però si ho mesurem en or —a uns 120.000 €/kg— equival només a 5–5,8 quilos d’or.
Barcelona (100 m²):
• L’any 2000, el preu rondava els 157.000 € (1.570 €/m²), equivalents a 17,4 quilos d’or.
• El 2025, aquest mateix pis costa uns 498.900 € (4.989 €/m²). En euros sembla molt més car, però en or equival a només 4,1 quilos d’or.
Conclusió?
En euros, l’habitatge sembla inassolible, però en or en realitat s’ha abaratit de manera brutal. El pis que l’any 2000 et costava més de 16 o 17 quilos d’or avui es compra amb tan sols 4 a 6. Dit d’una altra manera: el maó no s’ha disparat tant com pensem; el que s’ha enfonsat és la moneda amb què el mesurem.
Aquest exemple és revelador: quan mesurem en euros o dòlars, tot sembla disparar-se —habitatge, cotxes, estudis universitaris—. Però si ho mesurem en or, descobrim que gran part d’aquesta “pujada” no és més que el reflex de la devaluació de les nostres divises.
L’atractiu i les trampes de l’or
Que ningú s’enganyi: l’or no és infal·lible. Té fama de ser el refugi per excel·lència, però la seva volatilitat ronda el 17%, molt semblant a la de la borsa, si ho mesures en EUR o USD. El 2013, per exemple, va arribar a caure més d’un 30% en qüestió de mesos. I com qualsevol actiu, el seu preu depèn tant de la por com de la cobdícia dels inversors.
Això sí: en èpoques d’inflació o de tensió geopolítica, l’or sol comportar-se millor que altres actius. D’aquí que, en el context actual, molts el vegin com l’“escut” perfecte. Però fins i tot llavors, cal tenir-ho clar: l’or protegeix, diversifica i dona equilibri a una cartera… sempre que s’utilitzi amb moderació. No és el salvavides màgic que evita qualsevol pèrdua.
El dilema d’entrar en màxims
Arribats aquí, tornem a la pregunta inicial: si l’or està tan alt, he de comprar ara o esperar? El problema és que ningú sap quan és el millor moment. Intentar encertar el punt exacte d’entrada —el famós market timing— sol acabar malament. Si esperes massa, corres el risc de quedar-te fora mentre segueix pujant. Si entres de cop, pots atrapar una correcció.
La bona notícia és que existeix una alternativa senzilla per evitar aquest dilema: el Dollar Cost Averaging (DCA).
Invertir a poc a poc: el DCA a llarg termini
El DCA consisteix a invertir de manera periòdica i constant una part dels teus estalvis, sense importar si l’or està car o barat en aquell moment. Per exemple, decidir que cada mes destinaràs 300 € a comprar or. Un mes compraràs més grams, un altre menys, però amb el temps el teu preu mitjà de compra s’anivellarà.
La màgia d’aquesta estratègia no és maximitzar la rendibilitat, sinó gestionar millor el risc i la psicologia.
• Si l’or baixa, no entres en pànic: simplement compres més barat aquell mes.
• Si l’or puja, almenys una part dels teus diners ja està invertida i participa de la pujada.
• I el més important: elimines l’angoixa de l’“és avui el dia perfecte per entrar?”.
A llarg termini, aquesta constància és la que marca la diferència. No es tracta d’apostar per un cop de sort, sinó d’acumular un actiu refugi amb disciplina. El DCA converteix la inversió en un hàbit, com qui estalvia cada mes per a la jubilació.
I això no s’aplica només a l’or: aquesta mateixa estratègia serveix per a qualsevol actiu que vulguis mantenir a llarg termini, des de fons d’inversió fins a índexs borsaris.
Aleshores, què fer amb l’or?
L’or continua sent un actiu interessant, sobretot com a complement dins d’una cartera diversificada. Actua com un segur davant la pèrdua de valor de la moneda.
És bon moment per entrar-hi ara? Potser. Però l’important no és encertar el dia perfecte, sinó tenir una estratègia clara. I aquí el DCA —invertir cada mes una part dels estalvis— permet acumular or sense obsessionar-se amb els màxims ni els mínims.
La qüestió de fons no és si l’or està car, sinó si els nostres euros cada cop valen menys. I aquí la pregunta és inevitable: t’atreveixes a mesurar-ho tot en or en lloc d’en euros?
