Avui en dia aprenem moltes coses. Aprenem a renunciar, sobretot. Renunciem al dispendi innecessari, sabem que el luxe no és allò més car, apaguem la llum quan sortim de casa, tanquem l’aixeta amb cura i reciclem tot el que podem. Aprenem a renunciar a una feina, no ja segura ni estable, sinó simplement a tenir un lloc de treball en el que podem guanyar-nos la vida amb dignitat i de forma respectuosa. Aprenem a conservar la salut, sabent que les malalties són sospitoses de frau, de falta de productivitat, en summa, de despeses que la societat ja no pot suportar.
Aprenem a renunciar al futur, a no saber per on aniran les coses, a ignorar totalment si les decisions, personals o col·lectives, que hem pres estan ben orientades o si, al contrari, ens hem equivocat del tot i hem de renunciar als projecte d’haver intentat portar una vida regular, fer l’esforç per tenir una casa i pujar la família. També hem après a renunciar-hi, ni progènie, ni parelles, ni dones ni marits, i els progenitors lluny, o a prop, però trencant aquells llaços generacionals de la Mediterrània que tan han sorprès els nòrdics.
Aprenem a callar, no per discreció ni per evitar embolics, sinó perquè l’espai d’expressió es redueix en uns quants, diversos això sí, pensaments únics. Aprenem a renunciar a la diferència per bé que el multiculturalisme estigui de moda, sobretot en gastronomia i moda. Aprenem a renunciar a somnis i ideals i a contemplar amb delit els petits plaers de la vida quotidiana. Hem d’aprendre de noves referències que ens ensenyin a renunciar al desig, i encara més a l’ambició, sabent que només són font de frustració i de conflictes. Ja hem après a renunciar a la revolució, no sabríem ni començar i també hem après a creure’ns la meitat de la història.
De tot això i molt més, en diuen adaptació.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
