Vaig arribar a Andorra fa 22 anys, venia de Cáceres, Extremadura, i vaig venir a viure a casa del meu germà que ja hi residia atreta per les oportunitats que veia en aquest país. He de dir que em vaig sentir com a casa des del primer moment.
De seguida vaig tenir la sort de trobar feina. Vaig treballar en diversos sectors: hostaleria, comerç, immobiliari…, i vaig aprendre el català anant a classes i parlant a la feina i amb amics.
Contràriament al que es pot sentir, la meva experiència és que he trobat un país molt acollidor, bona prova d’això és que molts dels residents immigrants acaben arrelant a Andorra i les seves parelles i els seus fills són andorrans.
Al moment de poder obtenir la nacionalitat andorrana per naturalització –després de residir 20 anys– vaig sentir que era l’ocasió de contribuir i intentar tornar una part del que Andorra m’ha donat a mi tots aquests anys. A les passades eleccions generals vaig tenir el privilegi de formar part de la llista nacional de Demòcrates per Andorra, i també era la primera vegada que exercia el meu dret de vot.
A molts ens mou el desig de treballar per Andorra i contribuir a una Andorra millor, i l’Andorra que jo he conegut m’ha donat moltes oportunitats. M’agradaria que tots els que poden exercir el dret a vot per primera vegada, també veiessin com jo que amb el seu vot fan una societat més participativa i que tothom pot contribuir al projecte de fer un país millor; aportant idees, participant en els actes i debats, afiliant-se a associacions i a partits, generant opinions, etc… Amb el seu vot, totes les persones són útils i importants i alhora és una forma d’exigir més i de poder demanar resultats als nostres representants. Tots podem ser útils al nostre país i és quasi un deure ser-ho perquè només amb la implicació de tots podrem fer un país millor.
Potser és el moment d’‘andorranitzar’ una de les més cèlebres frases de John F. Kennedy: «No preguntis el que Andorra pot fer per tu, sinó el que tu pots fer per Andorra».
