A partir del cinc de març de 2019 el Principat d’Andorra es va incorporar a la zona SEPA. En conseqüència, la zona SEPA està constituïda actualment per 36 estats europeus. La creació de la Unió Econòmica i Monetària i la introducció dels bitllets i monedes en euros han estat fites decisives per a l’existència d’un mercat únic a la Unió Europea. Des de la introducció de l’euro, el gener de 2002, en tots els països de l’eurozona es poden fer pagaments en efectiu en la mateixa moneda amb la comoditat i senzillesa amb la qual s’efectuaven anteriorment els pagaments en les respectives monedes nacionals.
Al mateix temps, perquè la introducció de l’euro com a moneda única fos completa, calia que particulars i empreses poguessin efectuar també els seus pagaments en tota la zona de l’euro sense necessitat d’haver d’utilitzar l’efectiu. Això implicava, per tant, buscar una fórmula per fer possible l’emissió i recepció de pagaments des d’un compte única en qualsevol lloc de la zona mitjançant un únic conjunt d’instruments de pagament de manera que totes les operacions (domèstiques i transfrontereres) presentessin les mateixes condicions de facilitat, cost, eficiència i seguretat
No obstant això, en l’àmbit dels pagaments que no es fan en efectiu, romania una situació de fragmentació en els processos de pagament minoristes de la UE que, en última instància, dificultava a la pràctica la culminació d’aquest objectiu, ja que a Europa existien fronteres bancàries entre els països per al lliure intercanvi dels pagaments en euros. Per contribuir a pal·liar aquesta situació, les autoritats bancàries i els Estats de la UE van promoure, el 2002, la creació de la Zona Única de Pagaments en Euros. En anglès, és la Single Euro Payments Area, millor coneguda pel seu acrònim SEPA. Per tant, SEPA és la zona en la qual ciutadans, empreses i altres agents econòmics poden fer i rebre pagaments en euros, amb les mateixes condicions bàsiques, drets i obligacions, i això amb independència de la seva ubicació i que aquests pagaments impliquin o no processos paneuropeus, és a dir, que hagin tingut lloc entre diferents països que pertanyi a la zona SEPA.
SEPA es basa en tres instruments de pagament transfronterers i paneuropeus: en primer lloc, les transferències SEPA, que van substituir a les transferències nacionals; en segon lloc, els càrrecs directes SEPA, en substitució dels càrrecs domiciliats domèstics; i en tercer lloc, les actuals targetes bancàries de pagament. Aquests instruments de pagament no diferencien entre l’ús nacional i transfronterer, compleixen estàndards internacionals. SEPA suposa un nou panorama europeu de pagaments al detall caracteritzat per un major grau d’integració. Això implica que les operacions en euros dels instruments regulats per SEPA queden subjectes a un conjunt uniforme d’estàndards, regles i condicions i que les mateixes poden ser processades amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eficiència amb què ho són dins dels mercats nacionals. Els objectius de SEPA són: en primer lloc, consolidar l’euro; en segon lloc, augmentar la competència de les entitats de crèdit per captar i fidelitzar els clients i, en tercer lloc, potenciar la innovació tecnològica en les transaccions bancàries europees.
Amb la creació de la SEPA no només es pretén millorar l’eficiència dels processos d’execució de pagaments entre els diferents països de l’àrea l’euro, sinó que, al seu torn, es persegueix desenvolupar una sèrie d’instruments, estàndards, procediments i infraestructures comunes per a tothom. Aquesta major harmonització farà que ja no hi hagi diferències entre els pagaments nacionals i transfronterers, i reportarà considerables beneficis per a l’economia i la societat en el seu conjunt, en línia amb els objectius polítics fixats en el Pla d’Acció per als Serveis Financers de l’Agenda de Lisboa de 2000. Per aconseguir l’objectiu de SEPA de millorar els processos en la realització de pagaments en euros entre els diferents països, ha estat necessari desenvolupar instruments, estàndards, procediments i infraestructures comuns. Les autoritats europees van decidir que fossin només tres els instruments de pagament comuns: les transferències bancàries, els càrrecs domiciliats i les targetes de pagament. Conseqüentment, SEPA suposa un nou escenari caracteritzat per una harmonització en la forma de fer pagaments en euros mitjançant l’ús d’aquests tres grans tipus d’instruments electrònics. Val la pena assenyalar, que aquests mitjans de pagament electrònics han desenvolupat diverses modalitats especialitzades per fer transaccions de pagament que resulten molt pràctiques per a les empreses europees. La indústria bancària europea i les institucions de la UE han definit els instruments SEPA per a transferències i càrrecs directes juntament amb el «SEPA data format» per als estàndards ISO globals. Les Transferències SEPA (SEPA Credit Transfer o SCT) van ser llançades amb èxit el gener de 2008. L’instrument d’Abonaments Directes Bàsics SEPA (SEPA Direct Debit o SDD) i el càrrec B2B SEPA (SEPA Direct Debit Business to o SDD B2B) es va llançar el novembre de 2009, una vegada que els estats membres de la UE van adoptar un marc legal comú per als pagaments. L’últim producte SEPA que ha aparegut és la transferència immediata que complementa la transferència SEPA ordinària que es porta processant en l’àmbit europeu des de 2008, aportant la disponibilitat en temps real dels fons en el compte del beneficiari en règim 24 hores durant els set dies de la setmana, d’acord amb el que preveu el nou esquema «SCT Inst» definit per l’European Payments Council (EPC). Es pretén amb això dotar el sistema interbancari de la capacitat de processar el nou instrument paneuropeu, facilitant a les entitats bancàries el desenvolupament de nous serveis digitals atractius i eficients que potenciïn el valor del compte corrent i reforcin la seva posició competitiva. A través d’aquest nou subsistema de transferències SEPA es processen de forma individual i en temps real transferències SEPA immediates (SCT Inst), es compensa i liquidant, mitjançant el seient en compte a la plataforma TARGET2 de l’Eurosistema.
La SEPA no es restringeix als països que han adoptat l’euro com a moneda única, sinó que abasta a tots els 28 estats membres que a dia d’avui pertanyen a la UE, als quals se sumen altres quatre pertanyents a l’EFTA i als quals cal afegir diversos països: Mònaco, San Marino, la Ciutat Estat del Vaticà i el Principat d’Andorra. A més, els departaments i regions d’ultramar francesos de Guaiana Francesa, Guadalupe, Martinica, Mayotte i Reunió, així com els territoris de Saint-Pierre-et-Miquelon, Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin són part integral de França i de la Unió Europea, de manera que es troben inclosos en l’eurozona i formen part de l’àrea SEPA. Una cosa semblant passa amb els territoris portuguesos de les Açores i Madeira. Així mateix, diversos que pertanyen al Regne Unit també estan integrats en el territori SEPA com són: Gibraltar, Guernsey, Jersey i l’Illa de Man.
Els principals beneficis per a les empreses i particulars derivats de la implantació de SEPA són: primer, l’homogeneïtzació de serveis de Cobrament i Pagament en euros; segon, la possibilitat d’utilitzar un sol compte bancari per a operacions en euros dins de la zona SEPA; tercer, desapareix la diferència entre pagaments nacionals i internacionals; quart, s’estableix una major protecció per als usuaris de serveis de pagament; cinquè, l’ús d’estàndards comuns, que permet millores d’eficiència en els processos d’execució de pagaments i redundarà en major competència; sisè, el potencial desenvolupament d’innovacions en l’àmbit dels instruments de pagament; i setè, la desaparició de barreres per a l’execució de pagaments internacionals.
