Feliç Sant Valentí a tots! Ara ja fa uns dies que va tenir lloc el batejat com a dia internacional de l’amor, on les parelles aprofiten l’avinentesa per expressar i professar aquell amor que senten. No obstant això, el mite romàntic de Sant Valentí ha deixat eclipsat la commemoració a un personatge sense el qual no existiria la comunicació i la llengua tal com la coneixem al món, en concret als països eslaus. Parlo de Sant Ciril, però, qui va ser?
Sant Ciril, nascut com a Constantí el Filòsof al segle IX a Tessalònica, una ciutat de l’Imperi Bizantí, i el seu germà Metodi, van tenir un paper crucial en la història cultural i religiosa d’Europa de l’Est. Educats a Constantinoble, tots dos germans es van convertir en monjos i van dedicar les seves vides a la tasca missionera i educativa.
El 862, els germans Ciril i Metodi van ser enviats per l’emperador bizantí Miquel III a la Gran Moràvia, un estat eslau situat a Europa Central, amb l’objectiu de difondre el cristianisme entre els pobles eslaus de la regió. En arribar, es van enfrontar al repte de comunicar-se amb la població local, ja que no existia un sistema d’escriptura estandarditzat pels idiomes eslaus.
Va ser llavors quan Ciril va idear un nou alfabet, conegut actualment com a alfabet ciríl·lic, basat en l’alfabet grec, amb algunes addicions de lletres i modificacions per representar els sons específics de l’eslau eclesiàstic, la llengua litúrgica utilitzada a l’església. Aquest nou sistema alfabètic permetia als missioners traduir la Bíblia i altres textos religiosos a l’eslau, la qual cosa facilitava l’ensenyament i la difusió del cristianisme entre els pobles eslaus.
L’alfabet ciríl·lic es va propagar ràpidament per la regió i es va convertir en l’estàndard d’escriptura per a diversos idiomes eslaus, inclosos el búlgar, el rus, el serbi i l’ucraïnès, entre d’altres. El seu llegat perdura fins als nostres dies, i l’alfabet ciríl·lic segueix sent utilitzat per centenars de milions de persones arreu del món.
La tasca missionera i lingüística dels germans Ciril i Metodi va tenir un impacte durador en la història d’Europa de l’Est. A més de crear l’alfabet ciríl·lic, també van promoure l’educació i la cultura entre els pobles eslaus, establint escoles i monestirs on s’ensenyava en la llengua vernacla. El seu treball va contribuir a la formació d’una identitat eslava i a la consolidació del cristianisme a la regió.
La festivitat de Sant Ciril el 14 de febrer no només commemora la seva vida i obra, sinó també el seu llegat com a símbol d’unitat, educació i herència cultural per als pobles eslaus i ortodoxos orientals. La creació de l’alfabet ciríl·lic és un testimoni perdurable del seu enginy i dedicació, i la seva influència continua sent evident en la llengua, la cultura i la religió de la regió.
Així doncs, el 14 de febrer és un dia que no només s’associa amb el Dia de Sant Valentí, sinó també amb la festivitat de Sant Ciril en algunes comunitats ortodoxes orientals. Totes dues celebracions, tot i ser diferents en el seu origen i enfocament, comparteixen la importància de l’amor, l’amistat i el respecte cap als altres, recordant-nos la riquesa i diversitat de les tradicions culturals que enriqueixen el nostre món. Per tant, el 14 de febrer no és tan sols el dia de l’amor romàntic, sinó també de l’amor a la cultura eslava.
