- L’objectiu de l’espectacle, estrenat al Japó, és mostrar la seva resposta intuïtiva a la cultura japonesa
PEP RODERGUES
L’artista plàstic Frederic Amat i el coreògraf Cesc Gelabert exhibiran al Grec, des del 2 de juliol, la seva “resposta intuïtiva i directa a la cultura japonesa” amb Ki, un espectacle creat al Japó amb motiu del primer centenari del teatre de Kabuki de la ciutat de Yamaga.
DURANT MÉS D’UN
mes , els dos artistes van treballar en aquesta ciutat al costat de creadors locals per confeccionar un muntatge sobre el món teatral que hi ha a l’entorn del Kabuki, el teatre tradicional japonès, “fet a mida per poder contenir una herència cultural de segles, que barreja passat i futur”, ha explicat el coreògraf. Gelabert compartirà escenari amb l’intèrpret de dansa buto Katsura Kan i el ballarí de dansa contemporània Tomohiko Tsujimoto, en un muntatge creat i estrenat a la ciutat japonesa de Yamaga a principi d’aquest mes. Set instrumentistes amb una partitura feta especialment per a l’espectacle interpretaran un resum de les diferents maneres d’interpretar el teatre No i el teatre Kabuki. Sis dels instrumentistes són dones, cosa que té una importància especial ja que en el Kabuki només els homes estan autoritzats a representar papers femenins.
Pel que fa a les coreografies dels dos intèrprets japonesos, ha explicat Gelabert, simbolitzen la memòria, la tradició i el passat, d’una banda, i el futur, la imaginació i la creació, de l’altra. Cesc Gelabert representa el “fantasma, les possessions i també el zen, la llibertat del budisme per arribar a una espècie d’harmonia combinada”.
Ki és una paraula que significa moltes coses. Per a l’espectacle s’ha escollit la que fa referència al “primer so que fan les fustes en iniciar l’espectacle kabuki en un teatre de fusta”, ha explicat Amat, però també “energia i voluntat” .
La poesia visual escènica creada per Amat i Gelabert és, segons la opinió de Ricardo Szwarcer, el director artístic del festival barceloní, “un dels projectes excepcionals del Grec, per la gran envergadura i l’alt risc que implica el mestissatge cultural i pel desafiament que representa entrar en aquesta coproducció amb el Japó per primera vegada”. El fet que l’espectacle hagi estat creat a Yamaga, una ciutat rural de prop de 60.000 habitants que està situada en l’illa de més al sud de les quatre grans illes de Japó, va despertar una gran expectació, en una ciutat que gira al voltant del seu teatre de fusta centenari.
Tomohiko Tsujimoto, ballarí contemporani i de noves tendències –ha fet tant teatre de carrer com hip- hop–, ha dit que s’ha seguit un “procés de creació difícil i dur”, amb alguns frecs, “perquè els japonesos no solen evitar la confrontació”. Segons el parer de Tsujimoto, la “preocupació principal per part meva va ser si tindria èxit o no, perquè Yamaga és una ciutat de la zona rural, no és Tòquio, i quan no entenen alguna cosa, no els agrada; però en aquest cas, van dir que no ho entenien,però que els havia agradat”.
La resposta que ha donat Amat dalt de l’escenari a l’art com a enigma ha estat un espai escènic gairebé buit, amb una picada d’ullet al teatre kabuki de Yamaga i al passadís pel qual surten els actors, que en japonès significa ‘el camí de les flors’.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
