Fa poc vaig estar a Nova York. Vaig quedar amb un vell amic per anar a sopar. Em va portar a un restaurant oriental (ara recordo no haver vist la lletra a la porta – Avís per a navegants!). Vaig deixar que ell demanés. En arribar el menjar, el cambrer, que portava un mocador d’un estampat morat psicodèlic, ens va servir una fusió asiàtica de wonton i cebes fregides. La cosa promet –vaig pensar–; al cap i a la fi, sóc dels que pensen que el descobriment d’un nou plat és més profitós per a la humanitat que descobrir un nou estel. Exagerat? Mirin. La cuina és el que ens diferencia dels animals. Les bèsties poden tenir memòria, fins i tot en cert grau facultats i passions semblants a les de l’home; però encara no conec cap animal que sàpiga cuinar. Aquí ho deixo. El cas és que vaig passar la pitjor nit de la meva vida. Una autèntica catàstrofe (m’estalviaré els detalls). I és que tot, al cap i a la fi, comporta un risc. No confiïn en la seva capacitat de controlar tots els riscos. Fixin-se, deixar-te portar a un restaurant d’orientals homicides pot ser tan arriscat com intentar apagar un foc amb un Samsung Galaxy 7.
Però que té a veure això amb la lliura esterlina? Molt. Els he parlat dels riscos, estan on menys t’ho esperes. Però lluny de condicionar les meves decisions, això em porta a la conclusió que haig d’acceptar la seva existència. Per exemple: comprar la lliura esterlina avui és com jugar a intentar agafar el ganivet afilat que cau. No obstant això, a mi m’agrada la lliura esterlina als nivells actuals. Arriscat? Els he posat el símil del ganivet, no? Llavors? Llavors primer han d’acceptar que hi ha un risc en el que els proposo, després escoltar les raons per les quals m’agrada la lliura, i finalment decidir si juguen o no. Comencem:
Primer. La lliura esterlina està devaluada en més de dues sigmes respecte a l’EUR i a l’USD, i això pres com a punt central la cotització mitjana de 20 anys i com a desviació estàndard l’últim valor de la volatilitat mòbil.
Segon. En tipus de canvi real efectiu (broad REER), observo que la lliura esterlina es troba un 18% infravalorada respecte al seu nivell mitjà de 40 anys (veure gràfic 2). I això que per al càlcul del REER utilitzem inflacions d’Alemanya (com proxy per als preus d’Europa). Si utilitzés preus de països europeus amb menys inflació veuria amb sorpresa que, en tipus de canvi real efectiu, la lliura probablement estigui devaluada més d’un 20%. Això és significatiu doncs aquesta divisa és de les poques al món que reverteix sempre a la mitjana.
Tercer: l’última vegada que la lliura va patir grans pèrdues va ser el 1992 i el 2009, coincidint amb sengles recessions econòmiques al país. D’això es desprèn que les seves senyories els inversors, després d’enfonsar la lliura, anticipen avui una recessió al Regne Unit. Bé, sens dubte el ‘brexit’ causarà algunes distorsions a curt termini, fins i tot podrem veure algun període recessiu al llarg del 2017. Però no tinc tan clar que això sigui un resultat negatiu a llarg termini. Addicionalment, han de saber vostès que sempre que la lliura s’ha depreciat dos sigmes contra l’euro o el dòlar en el marc d’un any, acostuma a recuperar després gran part del terreny perdut en un marge de dos anys.
Quart: mai, en els darrers 25 anys, havia vist tal nombre de posicions curtes en derivats sobre la lliura. Observin el gràfic següent. Es podria dir que la caiguda de la lliura ha anat al compàs de les posicions de derivades curtes en aquesta divisa. Però això també suggereix que l’espai per a noves posicions curtes és ara reduït. El que em fa pensar que les caigudes addicionals de la lliura (que en pot haver-hi), haurien de ser moderades, llevat que es doni una catàstrofe al país del decapitador Enric VIII.
Cinquè i últim: és just reconèixer que em vaig equivocar pel que fa al ‘brexit’ (‘Mea’ culpa. ‘Mea’ màxima culpa). Però no deixo de ser honest al recordar-los que immediatament després del resultat del referèndum britànic vam recollir ja en l’opinió corporativa de juliol un nou nivell objectiu per a l’encreuament GBP / EUR i que situem en 0,90 lliures per euro. Recordin que el dia després al referèndum, l’encreuament estava en 0,812. Doncs bé. Avui hem arribat a aquest target.
Sent coherent amb els cinc raonaments, he de reconèixer que a aquests nivells la lliura em resulta irresistiblement atractiva. Tant com per entrar de cop? No. Encara segueix sent el joc del ganivet que cau. No vagin amb les dues mans. Facin-ho ‘doucement’.
Menu
Menu
