PERIODISTA
Sabíem que els bancs eren els amos de tot, però fins ara no havíem esbrinat amb exactitud fins a quin punt. Gràcies als polítics de les Caixes, molt més desinhibits que els circumspectes banquers de tota la vida, el lladronici es va tornar ostentós, i entre ells, els promotors immobiliaris, els regidors corruptes i els governs consentidors i còmplices, constituïts en una espècie de banda, s’ho van emportar tot. Com que s’ha de viure, ara toca retornar el que van robar traient-ho de la boca, de la salut i del futur als treballadors, als malalts i als nens respectivament.
Pot ser que Alí Babà, el cap d’aquesta banda, fos un poder impersonal, col·legiat, de manera que podríem dir-li X, com al responsable últim dels GAL, però els 40 banquers sindicats en ella, o els 400, tenen nom, cognoms, filiació política en molts casos, comptes i immobles per aquests mons i, aparaulats, retirs multimilionaris per a quan el cos, castigat per tant pàdel i tant whisky de malt, ja no estigui per assaltar, trabuc en mà, pels camins. Se suposa que en una democràcia, els representants del poble, de les víctimes d’aquesta continuada i brutal exacció, han de descobrir, mitjançant comissió investigadora del Congrés, els seus noms, les seves presses, els seus paradors i, com no, el parador del botí, però no sembla que això sigui exactament una democràcia, sinó més aviat el seu segrest.
Clar que, davant la reticència del Parlament a investigar als seus semblants, i als semblants dels seus semblants, la Justícia té una gran oportunitat per rehabilitar la seva imatge, tan deteriorada pel cas Dívar i els tractes de favor a Urdangarin i a la seva esposa: la seva actuació d’ofici, la dels seus fiscals, els seus instructors, els seus magistrats, el seu policia judicial, en l’esclariment de la fallida de Bankia, tan onerosa per a tothom, menys, pel que sembla, per als que la van provocar. Si la Justícia tingués aquesta inspiració, aquest rapte, qualsevol podria indicar als seus agents on està la cova.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
