Caldrà dir que més val tard que mai però benvinguts siguin els esforços i iniciatives per intentar posar límit a la perversió que implica la corrupció en la vida pública . Hem hagut de viure esdeveniments vergonyosos que en moments de crisi provoquen especial indignació entre els ciutadans, i constatar la creixent desafecció ciutadana cap als seus representants polítics perquè, per fi, la democràcia espanyola es pugui dotar d’instruments per posar límit a la corrupció. No són les sigles, bé polítiques o sindicals, les que delinqueixen, les que s’apropien del que no és seu, ni les que malgasten els diners que tant costen aconseguir als ciutadans. No qui delinqueix són els qui s’apropien del que no els pertany. Són persones concretes que formen part de grans engranatges, ja siguin partits, sindicats, patronals … Que, normalment, sota aparença d’honorabilitat i fins i tot d’eficàcia, es burlen de la confiança dipositada en ells i aconsegueixen crear en el seu entorn més pròxim una malla de seguretat que els fa sentir impunes. La gestió del públic està en mans d’homes i dones, no de sigles, per aquest motiu la primera condició necessària per evitar la corrupció és que l’honradesa d’aquestes persones sigui una honradesa fora de tot dubte .
És impossible tenir certeses absolutes i més amb caràcter previ, per aquest motiu tot el que sigui eliminar possibilitats d’impunitat o de manca de controls, cal donar-ho per bo. L’experiència ens diu fins a quin punt es fa necessari el rendiment de comptes i la transparència. Els corruptes mai sembla que ho són. Dit tot això caldrà dir una i mil vegades que la immensa majoria dels nostres polítics, dels nostres sindicalistes, són persones honrades. Aquesta afirmació no està ben vista per molts, però cal insistir-hi. Espanya no és una cova de lladres. Hi ha lladres, corruptes, immorals i amorals! Clar que n’hi ha! I n’hi haurà sempre però no caiguem en l’error, no ens infligim més càstig del que ens mereixem. No cal perdonar-ne ni una, començant per no consentir factures sense IVA. Hi ha hagut molta laxitud tanta que la corrupció no ha merescut un especial càstig a les urnes. Ara el que està generant és que els ciutadans donin l’esquena als polítics i a la política. Cal reflexionar un moment, mantenir el nivell d’exigència necessària per al prestigi de la pròpia democràcia, però sense polítics ni política l’alternativa és la selva. Benvingudes siguin les mesures que els parlamentaris adoptin i que quan s’apliquin sense gat amagat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
