La intel·ligència artificial ha arribat a les aules. Negar-ho seria tan inútil com haver volgut ignorar internet, els mòbils o les xarxes socials el que portem de segle. Ens toca assumir que aquesta eina forma part del present i futur dels nostres fills i mirar cap a un altre costat els deixaria desemparats davant d’una tecnologia que cada vegada s’involucra més en el nostre dia a dia.
Com passa repetidament, el problema no és pas la tecnologia en si mateixa, sinó la manca de normes clares sobre com s’ha d’utilitzar. I si no les definim nosaltres, ja hi haurà qui ho farà per nosaltres encantats com gegants tecnològics, influencers o empreses amb aplicacions dissenyades per enriquir-se a costa nostra. El risc és molt més gran que quan va arribar internet. Tota una generació vam aprendre a navegar per les xarxes com vam poder, sense llibre d’instruccions, normes, ni supervisió. Ara, amb la intel·ligència artificial, correm el risc de repetir els errors del passat però amb conseqüències molt més perilloses. Per aquest motiu, la integració de la IA a l’educació no pot ser ‘sobre la marxa’. Tampoc pot dependre de l’entusiasme o l’aversió que li tingui cada docent. Cal una estratègia que posi ordre dins d’un marc de seguretat.
Un incís. Aquí hi ha qui confon seguretat amb prohibició. Jo pregunto: Alguna vegada la prohibició ha servit per a res? Això és un gran error que no ens podem permetre. Es tracta d’ensenyar a comprendre com funciona, què pot fer i quins riscos comporta. Si els alumnes no entenen d’on surten les respostes d’un algoritme, serà molt difícil que aprenguin a raonar si una informació és fiable o directament falsa.
El primer pas per treballar amb la IA de forma segura ha d’arribar amb la formació dels joves en ciberseguretat. Cada vegada que s’utilitzen eines digitals, i la intel·ligència artificial és una d’elles, es generen dades personals, patrons sobre comportament, gustos, geolocalització i rastres que poden ser explotats i potencialment perillosos.
L’escola no pot formar generacions digitals sense ensenyar-los també a protegir-se.
Una vegada tenim un entorn segur, llavors es tracta de domesticar a la IA i això requereix establir normes concretes com: quin model d’IA utilitzar, per a quines activitats és pertinent fer-la servir, quin grau de supervisió requereix o com s’ha d’avaluar el que realment aprèn l’alumne.
Per acabar, voldria afegir que res d’això serà viable si el professorat no rep la formació adient. Prou de fer recaure als docents la responsabilitat d’estar al dia de forma voluntària a través de l’autoformació fora de les hores lectives.
La llibertat, en el seu més ampli aspecte, és la més valuosa herència que poden rebre els nostres joves. Per això cal que educadors, famílies i institucions treballem junts per donar-los coneixements, valors i límits. El repte és que la presència de la intel·ligència artificial a les aules serveixi per educar una generació amb més possibilitats, més lliure i, alhora, evitar el risc de convertir-se en futurs ciutadans passius i vulnerables.
