Juli Minoves

Dijous, en un emotiu funeral a La Haia, presencial i virtual, vam dir adéu al Hans van Baalen, president del partit ALDE –l’aliança dels liberals i demòcrates- al parlament Europeu. Era un amic personal de molts anys i n’he sentit molt la pèrdua. També era un gran amic d’Andorra i un lluitador incansable pels drets de les persones, i voldria fer-ne una ressenya per deixar-ne constància.  
Els grans estats sostenen les seves relacions exteriors en la potència econòmica i de defensa. Això és diferent pels petits estats que troben benefici en relacions de proximitat, i també en persones que, per diferents motius, es fan advocats de la seva realitat desconeguda. En Hans van Baalen era una polític neerlandès que admirava el desenvolupament democràtic d’Andorra i la nostra història parlamentaria, i que entenia la realitat andorrana. Havia visitat el país en varies ocasions interessat en conèixer la nostra idiosincràsia i la nostra identitat. I quan en alguna reunió a Europa o més enllà es mencionava Andorra teníem en ell una veu sempre positiva explicant el fet extraordinari que un estat molt petit entre dos de tant grans hagués romàs independent i pacífic durant tant temps. 
Per ell Europa era un conjunt d’històries, de cultures, de respecte mutu del gran i el petit, i Andorra per geografia i per valors havia de ser respectada, coneguda i benvinguda. Tot just fa quatre anys, el 2017,  en ocasió del congrés de la Internacional Liberal celebrat a Andorra, en Hans em va donar recolzament per que el nou manifest liberal que suplementa el d’Oxford de 1947 portés el nom d’Andorra. «Es un honor», em va dir «que el moviment liberal mundial que recolza la democràcia, els drets humans universals i lluita contra el populisme i els extremismes adopti el seu text més elevat donant-li el nom d’un país petit i democràtic com el vostre». 
Vaig aprendre molt d’en Hans. Després de cloure la meva etapa política a Andorra el 2009 vaig esdevenir el seu número dos, quan ell presidia la Internacional Liberal. Jo venia d’un passat de diplomàcia i ell em va dir «aquí jugarem a Rugbi. La democràcia es defensa amb actes forts». En una visita conjunta a Amèrica Central on ens havíem repartit les tasques el van fer fora de Nicaragua per criticar la manca de llibertat d’expressió i els atacs a l’oposició del règim d’Ortega. A Kíev va fer costat amb perill personal als partidaris de la democràcia. A Bulgària érem junts a primera fila d’un congrés polític quan hi va haver un atemptat fallit amb pistola contra el líder del partit. Dijous el Primer Ministre d’Holanda, al funeral, recordava aquell episodi i la manca de por que el Hans va tenir. Quan vaig succeir-lo a la Presidència de la Internacional Liberal, el 2014, tot i que ell va passar a noves tasques a ALDE al parlament europeu, sempre em va fer costat, i va tenir el telèfon obert a qualsevol hora. Quan a Filipines vaig assistir al judici d’una senadora liberal empresonada políticament per donar-li recolzament, el Hans em va donar suport. Quan vaig criticar l’extremisme d’en Bolsonaro a Amèrica llatina també. Incondicional. Era un home de paraula: quan la donava mai es tirava enrere ni li havies de recordar. També vam riure molt junts: tenia un gran sentit de l’humor i podia riure d’ell mateix sense cap problema. 
La Internacional Liberal té més de 100 partits i organismes repartits a tot el món, però està feta de persones que creuen en els seus valors. Hans van Baalen n’era un dels grans. Ens ha deixat amb només 60 anys. El seu fill Robert, massa jove per perdre un pare, pot estar ben orgullós de la seva vida dedicada a fer el món més democràtic, més just i amb més convivència. El meu sincer condol a la seva vídua Ineke. Ha estat un privilegi i una sort per mi compartir tants moments professionals i d’amistat amb ell.  
President d’Honor de la Internacional Liberal i ex-ministre d’Afers Exteriors d’Andorra