Mirant l’assumpte amb una perspectiva global un pot sentir-se una mica més relaxat. No? Al cap i a la fi, EUA, Europa i ara la Xina semblen haver encarrilat les seves dades, i això dóna per a un cert optimisme. L’únic ‘però’ és que en el meu cas he de parlar d’un optimisme incòmode (ho sento, però un ha d’estar sotmès a les lleis del realisme). A què es deuen les meves reserves? La setmana passada (dia 24), hi va haver un important ral·li en els mercats d’Equity que curiosament va començar després d’una enquesta a UK mostrant un fort retrocés del suport al ‘Brexit’. Per què hauria això de preocupar? L’evident relació causa-efecte posa de manifest la influència -i per tant el poder disruptiu- d’aquest tipus de moviments ‘anti-establishment’. Ja, però els mercats, els analistes polítics i el computerized voting atorguen una baixa probabilitat d’èxit a aquests moviments insurgents. Llavors, per què desconfiar? Per tres simples raons:

1. No és un, sinó almenys tres moviments insurgents combinats els que tenim avui damunt de la taula. Llegiu: Brexit, Trump i AfD (Alternative for Deutschland, que gaudeix avui del 15% del suport popular i és la tercera força, el que fa creïble la seva possible participació en una coalició de govern).

2. Tinc la sensació que els inversors no es fan les preguntes correctes sobre cadascun d’aquests moviments. Les que jo em faig són les següents: (1) Suposaria la victòria de Trump l’inici d’una guerra de tarifes amb la Xina, o un atac econòmic a Mèxic? (2) Suposaria una participació de l’AFE en un eventual govern, un cop dur per a la permanència de Grècia a l’euro?

3. Tot això em deixa un desagradable gust a dejà vu. Desagradable perquè aquests moviments populistes necessiten convertir els seus compromisos en alguna cosa inequívoca (aquí radica la seva força), el que significa que sempre que arribi l’èxit no renunciaran a les seves amenaces. I a dejà vu perquè ja hem vist en el passat les conseqüències d’un ressorgiment del ‘proteccionisme’ econòmic -que és el que propugnen aquests moviments. Segons els entesos, el sorgiment del proteccionisme el 1930 va tenir efectes més destructius que els derivats del shock del 1929.

Però m’agradaria posar el focus en el primer punt. Tenim tres moviments polític-disruptius sobre de la taula, i encara que les probabilitats d’èxit de cada succés són ‘baixes’ a nivell individual, no són tan baixes quan parlem de les possibilitats que almenys un es doni. Obrim aquí un petit parèntesi, si m’ho permeten. En estadística, la probabilitat de successos independents es calcula de la següent manera: Cridem a l’esdeveniment Brexit «B», l’esdeveniment Trump «T» i l’esdeveniment AfD entrant en un govern de coalició «A». El que jo sé avui és que la probabilitat de Brexit és 22% (segons el mercat, el computerized voting i els analistes). Expressaré aquesta afirmació amb l’expressió P (B) = 22%. També sé que la probabilitat atorgada avui a un triomf de Trump és del 26%. És a dir, P (T) = 26%. I per últims que la probabilitat atorgada pels agents a una participació de l’AfD en un eventual govern són del 20%, és a dir P (A) = 20%. La pregunta del milió avui és: Quina és la probabilitat que almenys un d’aquests successos pugui donar-se? Vista la reacció del mercat del dijous dia 24, crec que és ja evident la capacitat disruptiva de només un d’aquests tres esdeveniments. Això es calcula així (si la memòria no em falla): P = P (B) + P (T) + P (A) - [P (B) xP (T)] - [P (B) xP (A) ] - [P (T) xP (A)] + [P (B) x P (T) x P (A)] = (22) + (26) + (20) - (22 x. 26) - (22 x 20) - (26 x 20) + (22 x 26 x 20) = el 54%

És a dir, estadísticament parlant és mes probable que passi un desastre políticament-induït que no. No obstant això ningú atorga avui una probabilitat superior al 50% a un esdeveniment disruptiu. Per què? No ho sé. Entenen ara el meu ‘optimisme incòmode’?

Sigui com sigui, el meu estimat inversor, el que ha de moure’ns és una última pregunta: Com pot un ‘optimisme incòmode’ inferir una estratègia d’inversió? Doncs posant un èmfasi ponderat i equànime en les dues paraules de la frase: «Optimisme» i «Incòmode». La primera suggereix que cal estar al mercat (actius de risc com el nostre Equity preferit, crèdit, etc ..) i la segona suggereix estar cobert (dolaritzant la cartera, amb una bona porció d’obligacions AAA> a 20 anys, ‘puts’ barats fora de diners, etc ...). Així doncs: «Estar en el mercat però cobert». Aquesta podria ser una bona estratègia si atenem a la nostra conclusió probabilística.

Espero que els resulti útil.