Els costos financers del crèdit comercial
A l'intricat món de les finances empresarials, la concessió de crèdit als clients, és un acte comú que, tanmateix, pot comportar una sèrie de costos significatius que sovint passen desapercebuts. Un conegut aforisme diu que: “no hi ha res de franc en aquest món”, i un axioma en finances preceptua que: “els diners amb el pas del temps perd valor”. Cal no oblidar mai aquestes dues sentències, ja que les empreses que venen a crèdit incorren en una sèrie de costos. Això és perquè la majoria de les empreses financen una gran part de les seves vendes amb crèdits bancaris a curt. En altres paraules, les empreses que atorguen crèdits als seus compradors se solen haver d'endeutar amb tercers per poder finançar les inversions en saldos de clients, ja que no disposen de prou fons de maniobra per finançar les necessitats de fons que suposen les vendes a crèdit ni generen suficient cash flow per sufragar les noves operacions. Els comptes de clients representen una de les inversions més importants de l'actiu de les empreses i sovint són el primer ús de fons de l'empresa.
Per tant, les empreses que venen a crèdit han de suportar els costos financers que suposen la inversió en comptes de clients pendents de cobrament, ja que en general les companyies no disposen de recursos propis –o de recursos financers bàsics– suficients per finançar la massa que representen els drets de cobrament a clients i han de recórrer al crèdit bancari. La funció financera ha d'avaluar el cost del proveïdor de les operacions amb pagament ajornat, ja que, si l'empresa ha esgotat la capacitat d'obtenir recursos propis, ha de cobrir les necessitats d'inversió del seu actiu corrent amb passiu a curt amb cost. L'àrea financera haurà de calcular el cost dels recursos financers i hi ha d'haver una relació adequada entre el retorn que l'empresa espera obtenir de les inversions efectuades a l'operació a crèdit i el cost mitjà dels recursos emprats. Una màxima en finances dicta que si una inversió en actius és equivalent a un euro, la companyia espera obtenir un marge de cinc cèntims per euro, llavors ha d'aconseguir un finançament que li costi menys de cinc cèntims per cada euro.
El crèdit atorgat als clients provoca a les empreses proveïdores quatre tipus diferents de costos:
• Les pèrdues directes provocades pels crèdits comercials incobrables
• El cost dels recursos emprats en el finançament dels crèdits de clients durant el temps transcorregut des de la venda fins al cobrament de la transacció comercial.
• Les despeses de gestió; en aquest grup entren els costos administratius de la gestió i control dels comptes de clients, els costos originats per la tramitació dels diferents mitjans de pagament, les despeses de cobrament, els costos de la gestió de cobrament i els produïts per les gestions recuperatòries.
• Els costos derivats de la prevenció i la cobertura dels riscos de crèdit.
El control i l'anàlisi d'aquests costos servirà al departament de crèdits com a guia per conèixer l'eficiència de la gestió. La comparació de les dades obtingudes en diferents períodes permet que l'empresa pugui avaluar els resultats de les mesures correctores adoptades en un moment donat. Per tal que tots els empleats implicats en la gestió del crèdit client estiguin conscienciats de la importància dels terminis de pagament, és convenient que les empreses tinguin una taula amb els càlculs de cost d'ajornament segons els imports de l'operació i el termini atorgat al client per pagar. El tipus d'interès que s'aplica als càlculs ha de ser el cost mitjà ponderat dels recursos financers utilitzats per a les inversions a l'actiu corrent. Aquesta simple taula ajudarà els empleats de l'empresa a adonar-se de la repercussió que té al compte de resultats de l'empresa cada venda a crèdit en funció de l'ajornament que es concedeix al client. Aquest mètode permet sensibilitzar els comercials de la importància de moderar els terminis de pagament atorgats a clients.
Així mateix, la morositat dels pagaments de les factures és un problema que va més enllà de la simple falta de compliment d'un compromís financer. Les seves repercussions comprenen una àmplia gamma d'aspectes que poden afectar greument la salut financera i operativa de les empreses. Un dels efectes més immediats de la morositat és la generació de tensions de tresoreria a causa de la manca de liquiditat. Quan les factures no es paguen puntualment, el flux de fons previst es veu compromès, cosa que dificulta la capacitat de l'empresa per complir els seus propis compromisos financers. Això pot portar a situacions desesperades en què les empreses es veuen obligades a recórrer a préstecs bancaris d'emergència per cobrir les necessitats operatives més bàsiques. A més, la morositat comporta una sèrie d'implicacions econòmiques i financeres que poden tenir un impacte a llarg termini a l'empresa. L'allargament del període mitjà de maduració del negoci i del cicle de caixa, així com l'augment desproporcionat del realitzable a causa de l'increment de comptes per cobrar i saldos vençuts de clients, són només algunes de les conseqüències que poden portar a un desequilibri financer i estructural al balanç de la companyia.
Aquests efectes es veuen exacerbats pels costos financers addicionals derivats dels retards en el pagament, així com per les despeses administratives associades a la gestió dels impagats. Les despeses bancàries per devolució dels efectes, els costos de recollida d'informació financera sobre clients i els honoraris de les empreses de recobrament també contribueixen a augmentar la càrrega financera i operativa de l'empresa. És important destacar que l'impacte de la morositat pot variar segons diversos factors, com ara la mida de l'empresa, els tipus d'interès, el mercat i l'activitat comercial, així com el marge de beneficis dels productes o serveis comercialitzats. No obstant això, independentment d'aquests factors, és fonamental que les empreses implementin mesures proactives per gestionar i mitigar el risc de morositat, ja que les conseqüències de no fer-ho poden ser devastadores per a la viabilitat financera i la capacitat per mantenir-se competitives al mercat.
L'impacte dels impagats a les empreses varia considerablement segons la mida i la capacitat financera. Les empreses més grans i ben capitalitzades solen tenir recursos per fer front als impagats i diversificar els riscos, minimitzant així l'impacte d'un incompliment significatiu. Tot i això, per a les empreses més petites, un sol impagament pot desencadenar una crisi financera devastadora. És crucial comprendre que per a una empresa petita, un impagat important pot representar una amenaça existencial. A diferència de les grans empreses, que poden absorbir pèrdues financeres sense posar en perill la seva supervivència, les petites empreses tenen marges més estrets i menys capacitat per fer front a pèrdues significatives. De fet, els problemes de cobrament i la morositat són una de les principals raons darrere del tancament i la desaparició de les petites i mitjanes empreses. Mentre que una gran empresa pot recuperar-se dels impagats gràcies als seus recursos financers, les pimes es poden veure obligades a tancar les portes permanentment a causa de la magnitud de les pèrdues. Els estudis realitzats per la Unió Europea confirmen aquesta realitat, mostrant que el 25% de les fallides empresarials de les pimes es deuen a problemes de cobrament. Aquesta estadística subratlla la vulnerabilitat de les empreses més petites davant dels impagaments i la importància crítica de prendre precaucions addicionals en concedir crèdits comercials i cobrar factures.
La morositat ocasiona un cost financer, ja que les empreses han de finançar durant un període addicional els saldos de clients no cobrats al venciment. Aquest cost que es produeix a conseqüència de l'endarreriment del cobrament de les factures augmenta si els tipus d'interès són elevats i disminueix si els tipus són baixos. Per aquest motiu les èpoques en què els tipus d'interès són elevats, el perjudici econòmic provocat per la morositat és més gran que quan els tipus són baixos. Alhora, cal tenir en compte que les empreses de dimensió reduïda no podran obtenir els mateixos tipus d'interès bancari que aconsegueixen les empreses més grans, i hauran de suportar un cost de finançament més gran.
En resum, si bé els impagats poden representar un obstacle per a totes les empreses, el seu impacte és especialment perjudicial per a les empreses més petites. És fonamental que aquestes empreses siguin conscients dels riscos associats amb els impagaments i prenguin mesures proactives per protegir la seva salut financera i garantir-ne la supervivència a llarg termini.