PUBLICITAT

Andorra la Vella

Espot afirma que la problemàtica de l’habitatge ha vingut per quedar-se

El cap de Govern és partidari d’activar «les palanques privada i pública» per trobar solucions

Per Victoria Gómez Pérez

El cap de Govern, Xavier Espot, en un moment de la trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació, ahir.
El cap de Govern, Xavier Espot, en un moment de la trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació, ahir. | SFGA / C. Esteve

«La problemàtica de l’habitatge ha vingut per quedar-se». Així de contundent s’ha mostrat el cap de Govern, Xavier Espot, en la trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació en què, acompanyat del ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha abordat els principals temes d’actualitat política i social, posant especial èmfasi en les qüestions del lloguer i la pèrdua de poder adquisitiu. Davant aquesta situació, el cap de Govern considera que les solucions han de ser «pròpies d’un sistema estructural», que en cap cas passen per «ideologitzar el problema, com pretén l’oposició» ni «deixant fer el sector privat o construint pisos de protecció social» des de l’Administració. De fet, Espot és partidari d’activar «les palanques privada i pública», si bé reconeix que des de l’Executiu no ho poden fer tots sols i necessiten que «els comuns també prenguin consciència», ja que són els que tenen les competències en matèria de creixement urbanístic. «Hi ha qui em pregunta com podem permetre abusos en els lloguers, però per determinar què és un abús cal un índex de referència i una sèrie d’informació que és difícil d’obtenir», s’ha excusat Espot, tot admetent que «a Andorra no estem acostumats a la cultura de la facilitació de dades entre administracions [dels comuns al Govern] o del sector privat al públic». A més, ha criticat la manca de col·laboració i coordinació entre corporacions, que sembla que tot just ara intenten posar-hi remei amb estudis de càrrega i capacitat urbanística sota els mateixos criteris tècnics i amb una estructura molt similar.

Per aquest motiu, l’última actuació del Ministeri d’Habitatge consisteix a comprar o llogar edificis per rehabilitar-los i disposar d’una xarxa de pisos de promoció pública. En aquest sentit, Filloy ha recordat que les decisions són immediates, però les solucions encara trigaran uns anys a materialitzar-se, de manera que «hi hem d’intervenir sense pensar-nos-ho»: «La governança és essencial i aquesta és la base que nosaltres proposem; serà millorable i hi haurà errors, però ho havíem de començar», ha assenyalat el ministre. I és que en els últims mesos el Govern ha adquirit un total de 772 habitatges –alguns dels quals encara no estan disponibles– a través de diferents iniciatives pensades per a tota mena de situacions socials i familiars, tenint en compte l’evolució del model econòmic del país. En relació amb això, Filloy ha explicat que a Andorra hi ha unes 38.000 llars amb una mitjana de 2,1% persones per habitatge, una tendència que va a la baixa, fet que complicarà encara més la situació.

 

Un problema de país

Tot plegat per demostrar que des del Govern «estem perfectament connectats a la realitat» i que «som conscients que hi ha molta gent que ho està passant malament». Així les coses, Espot ha fet valdre que el 80% dels llogaters actualment estan protegits gràcies a les mesures preses des del 2009, tot i ser conscients que també hi ha qui sent «una gran pressió i asfixia», com ara els joves que es volen independitzar, famílies desestructurades o persones nouvingudes. «I totes elles mereixen una dosi de pragmatisme i de realitat de tots els polítics, especialment dels grups de la majoria, però també de la resta. És evident que no tot s’ha fet bé, i que hi ha coses que s’haurien pogut fer millor i abans», ha reflexionat Espot, que ha apel·lat l’oposició a trobar un acord «a mig camí» pel bé de la ciutadania. «Sé que és difícil perquè estem a prop de les eleccions, però davant aquesta situació que tant preocupa, si poguéssim seure totes les forces polítiques [...] i fóssim capaços d’acceptar que és un problema de país i remar tots en la mateixa direcció, seria un pas endavant que la població ens agrairia», ha afirmat. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT