Un pressupost «totalment inadequat al moment i les circumstàncies» que es poden viure l’any que ve o «desmesurat i desajustat a l’entorn que s’albira». Això és el que opinen els grups parlamentaris Socialdemòcrata i de Terceravia+Unió Laurediana+Independents sobre el projecte de llei de pressupost i així ho van exposar ahir en la defensa de les seves esmenes a la totalitat que no van prosperar. 

Així, el president socialdemòcrata, Pere López, va lamentar que davant problemes com el cost de l’habitatge, la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, la pèrdua de la competitivitat de les empreses o l’elevada inflació aquest projecte no prevegi solucions. És més, una vegada més va denunciar que es «menystingui» la inflació i no es tinguin en compte propostes com la de la rebaixa generalitzada del preu dels hidrocarburs. També va destacar que malgrat que des de l’Executiu es mantingui que la inflació és una qüestió «exògena», hi ha accions que es poden emprendre, com aquesta esmentada del preu dels hidrocarburs que suposaria un impacte en les finances de les famílies i també en els costos del transport i la logística. «L’IPC hauria de ser el gran enemic a batre», va subratllar. A més, va criticar que tampoc es fa res per limitar els preus del lloguer i es parla d’un increment igual al dels salaris, quan hauria de ser d’un màxim el 25%, perquè «no fer-ho suposarà més inflació, més pèrdua del poder adquisitiu i més pèrdua de la competitivitat dels salaris». En l’àmbit de l’habitatge, el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata va posar en relleu que «ens hem venut el país a l’especulació» i això ha anat en detriment de la «precarització» de la classe obrera. En aquest sentit, va evidenciar un «doble fracàs» del Govern en «polítiques pressupostàries i d’habitatge».

López també va assenyalar que no hi hagi hagut un seguiment «adequat» del pla d’infraestructures energètiques i que no es doni resposta a les necessitats de sectors com l’educació, la sanitat i la seguretat i la protecció sanitària. «Andorra es mereix un pressupost en què les famílies i la competitivitat de les empreses siguin prioritàries», va reclamar, tot recordant que el Govern ha de fugir de «discursos triomfalistes».

Al seu torn, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, considera que aquest pressupost hauria de reforçar la sostenibilitat dels comptes públics per no caure en l’elevat endeutament i va lamentar els «elevats nivells de dèficit» (de 182 milions entre el 2020 i el 2021, que el 2022 es prevegi 30,3 milions –una dada que el Govern ha corregit fins a un superàvit de 15 milions– i que el 2023 la previsió sigui un tancament negatiu de 31,4 milions). Pintat també va exposar que mentre l’endeutament, que «els preocupa», creix no s’aprofiti l’augment de la recaptació per «equilibrar» els comptes del 2023 i en canvi «es força més despesa». El fet que ara l’Executiu anunciï que es tancarà l’any 2022 amb 15 milions de superàvit «evidencia una manca de previsió i rigorositat» del pressupost. El president del grup de Terceravia va remarcar que els nous tipus impositius per sustentar l’endeutament suposin un «llast» per al creixement econòmic i va apostar per una revisió «integral» del sistema tributari de tal manera que hi hagi una «major eficiència i creixement econòmic». I tal com ho va fer López, Pintat també va demanar que es «deixi treballar FEDA» i que pugui fer les inversions que té previstes.

Per la seva banda, el ministre de Finances, Eric Jover, va reiterar que es tracta d’un pressupost que «retorna a la normalitat», ja que s’adiu a la llei de sostenibilitat de les finances públiques. Així, va refermar que el deute públic estarà per sota del 40% del PIB i el dèficit per sota de l’1% . De fet, va dir que això ja es complirà el 2022 i que és «un missatge de rigor». Jover va incidir en la incertesa en què s’ha hagut d’elaborar el pressupost i va assenyalar que l’IPC recollit en el document és d’un 4,5%, però que podria estar per sobre del 5,3% que ha indicat el Fons Monetari Internacional. El titular de Finances va recordar que el pressupost preveu uns ingressos de 522 milions d’euros (un 12% més que el 2022) i unes despeses de 554 (un 13% més) i va defensar certs «eixos estratègics» que s’hi inclouen, com ara una major dotació a la CASS (un 18% més que al 2019) i al SAAS (un 114% més que al 2019); que s’incrementin les prestacions socials un 44% respecte al 2019 i que també es tingui en compte l’educació amb l’ampliació de l’UdA, i la justícia, amb la dotació per exemple de 25 noves places. Quant al poder adquisitiu, va recordar que el Govern «no s’ha esperat» al 2023 per actuar i que aquest estiu ja s’han pres mesures com més ajudes, la gratuïtat del transport públic o l’increment dels salaris.

Jover també es va referir a la millora de la mobilitat que preveu el pressupost amb projectes com la desviació de la Massana (amb una partida de 2,7 milions l’any que ve); la gratuïtat del transport públic o l’heliport. Quant a les propostes sobre la inflació de Pere López, Jover va destacar que s’han donat ajudes al sector del transport i que els descomptes generalitzats que s’estan aplicant a altres països fins i tot s’estan «fent enrere». Pel que fa a FEDA, va posar de manifest que la seva previsió «ens ha protegit» de les pujades de la llum que s’han registrat en altres indrets i va lloar el seu «sanejament» i la seva bona gestió. Així mateix, va considerar que si s’amplia el seu capital és perquè pugui continuar duent a terme les inversions previstes. 

Sobre l’increment dels salaris, va destacar que és cert que hi ha una revalorització dels salaris públics amb l’IPC, ja que des del Govern es creu necessari, i va afegir que hauria de servir com a exemple per al sector privat, segons va informar l’ANA.