La situació actual de l’habitatge és una de les qüestions a les quals es va referir ahir el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, en declaracions posteriors a l’inici de la visita pastoral que aquest any ha donat el tret de sortida a la Massana. El bisbe d’Urgell va lamentar que els habitatges que s’han anat construint a Andorra no han estat adreçats a la classe mitjana, als treballadors i als temporers, per la qual cosa, es tracta d’una qüestió que «caldrà enfocar-la bé». Vives va recordar que actualment s’han posat en marxa iniciatives per pal·liar aquesta crisi i va demanar que el Govern i els comuns hi donin resposta tal com es va fer per donar suport a les famílies més necessitades durant la pandèmia.

Pel que fa a les mesures econòmiques, va posar en relleu que «Andorra està fent i ha fet molt per poder atenuar les conseqüències de la crisi sanitària i d’aquesta crisi econòmica que se’ns va anunciant», una situació a la qual també se suma l’habitatge i la crisi energètica. En aquest sentit, va afegir que cal sumar esforços per pal·liar aquests efectes negatius, ja que es tracta d’uns assumptes pels quals tant el Govern com els grups parlamentaris –amb els quals s’està reunint aquests dies– estan «preocupats».

Precisament, en relació amb el nivell de vida al Principat, va assegurar que «per a uns és molt folgat» i, per tant, «caldria repartir millor les càrregues i els beneficis». Amb tot, va mostrar el seu ple suport a les polítiques implementades pel Govern així com a les propostes presentades des de les forces de l’oposició i des dels agents econòmics i socials del país.
Com s’ha esmentat, Vives va fer aquestes declaracions en el marc de la visita pastoral que ahir va iniciar amb motiu de la celebració de Tots Sants. La visita va començar amb dues pregàries, una al cementiri dels Túnels de la Massana i l’altra al cementiri ubicat al centre del poble. Posteriorment, es va donar pas a la missa estacional a la parròquia de sant Iscle i santa Victòria i a la tarda va ser el torn de Sispony i Pal.

Relleu als càrrecs

En declaracions a la premsa, Vives també va anunciar que és l’hora d’anar preparant el relleu per al seu representant, un càrrec ocupat actualment per Josep Maria Mauri. «Tinc un representant que fa molts anys que ho és i és el moment que jo prepari un relleu», va indicar. De fet, el relleu serà Eduard Ibáñez, un advocat especialitzat en temes de drets humans i en assumptes de justícia i pau a nivell espanyol. Precisament, vives va assenyalar que Ibáñez «pot ser un bon representant» i que «està destinat a ser-ho» en un moment o un altre, tot i que prèviament caldrà que «vegi, conegui i escolti la societat andorrana» per tal de tenir un millor coneixement d’ella.

D’altra banda, cal recordar que tal com marca la llei eclesiàstica, Vives haurà de deixar al càrrec d’aquí a dos anys, un cop en compleixi 75. A hores d’ara, però, «no he demanat un coadjutor», malgrat que «és una fórmula molt acostumada a l’Església» per tal que la persona que ocupi el càrrec de copríncep en el futur vagi coneixent i sigui conegut, tant pels diocesans com per la societat. Així, l’arquebisbe d’Urgell va declarar que «en el meu cas va ser una fórmula molt eficaç» i que es tracta d’una decisió que «no depèn de mi», ja que «el Papa vol ser lliure amb les seves eleccions i així ha de ser». Tot i això, va posar en relleu que seria quelcom positiu si es trobés a un bon coadjutor, però «encara no toca».

El que sí que va reconèixer és que «hi ha elements per estar cansat de ser arquebisbe i copríncep», fent referència a les obligacions a les quals han de fer front les persones que estan davant de les institucions, unes tasques que «no són fàcils per a ningú», segons va informar l’ANA.

Centre de salut mental

Finalment, quant al centre de salut mental de la Seu d’Urgell, va explicar que li agradaria que fos una realitat abans que acabés el seu mandat, tot i que el realment important «és que les famílies de l’Alt Pirineu» disposin d’un equipament tan necessari com aquest. De fet, aquest centre «està destinat a sumar» i la seva construcció no evita que «es puguin fer més coses». En aquest sentit, va recordar que la instal·lació disposa d’una superfície d’uns 5.000 metres quadrats, per la qual cosa es pot donar servei a moltes persones. A més, va apuntar que «la institució que li dona suport tècnic és de moltíssima qualitat i una de les institucions altament punteres a Espanya, però no només allí». Malgrat que caldrà estudiar les possibilitats del recinte, també va indiciar la possibilitat que el centre disposi d’un espai per acollir persones amb addiccions.