El Govern va aprovar ahir els preus dels forfets d’esquí escolar diari i de l’hora de monitor per alumne, un conveni que s’ha treballat amb Ski Andorra i el qual «ja s’havia de renovar», segons va valorar la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. Concretament, hi ha hagut una pujada del 15% del forfet diari d’esquí escolar i un 7% de l’hora del monitor respecte a la temporada passada. Així, els preus es queden en 9,71 euros per al forfet diari escolar i 4,59 euros l’hora de monitor per alumne. Com és habitual, l'Executiu es farà càrrec del preu íntegre. Alhora, ahir també es va donar llum verda a la subvenció dels forfets extraescolar, universitari i d’acompanyant per part de l’Executiu, amb l’objectiu de reduir el preu que han d’assumir els usuaris. D’una banda, el forfet extraescolar tindrà un cost final de 133 euros, sis més que l'any passat; el forfet universitari serà de 203 euros; i el d’acompanyant tindrà diferents tarifes depenent del perfil de la persona. El forfet d’acompanyant menor de 65 anys costarà 193 euros; el  que va de 65 a 70 anys tindrà un preu de 77 euros; i el de 70 a 74 anys serà de 60 euros. «Estem parlant d’entre tres i cinc euros més en diferents casos, que no correspon a vegades ni a l’IPC», va remarcar la titular d’Educació i Ensenyament Superior.

D’altra banda, Educació iniciarà una prova pilot durant aquest curs 2022-2023 en un centre de cada sistema educatiu del país –andorrà, espanyol i francès–, una prova que també es recull al conveni amb Ski Andorra. Entrant en detall, els alumnes de primera ensenyança d’aquests centres rebran una hora més de monitor per alumne per millorar la seva pràctica. En aquest sentit, Vilarrubla va explicar que «molts acompanyants no tenien disponibilitat tots els dies de la setmana per acompanyar els infants a les pistes, a més, qui pot ensenyar millor a esquiar és un professional», va asserir. Addicionalment, el nou format preveu incloure una quarta hora dedicada al coneixement de la natura, de les activitats que es realitzen a les estacions i del funcionament de l’estació, «perquè potser després de passar molts anys esquiant tot això no es coneixia, i es vol ampliar de manera didàctica en cadascuna de les edats que pertoqui», va afegir la ministra. Per tant, si a finals d’any la valoració d’aquesta prova és positiva, l’objectiu del ministeri és ampliar-la progressivament en diferents cursos.

Assetjament escolar

D’altra banda, mb l’objectiu de fer arribar els casos d’assetjament amb més agilitat i oferir més possibilitats a les famílies, Educació obre a la població una línia telefònica de contacte directe amb l’inspecció del ministeri exclusivament dedicada a aquesta matèria, una eina que fins ara ja es podia fer servir, però que moltes persones no coneixien.  «D’aquesta manera, la gent no ha de pensar en quins són els canals dels quals pot fer ús», va assenyalar la ministra d’Educació i Ensenyament Superior. Així, aquest servei és paral·lel al que realitzen els professors o des de la direcció de les escoles. Tanmateix, «si algú creu que no ha estat prou escoltat pels seus interlocutors, pot tenir aquesta línia directa a la disposició», va fer saber Vilarrubla. Cal recordar que també està activa l’aplicació b-resol per totes aquelles persones que no vulguin fer una trucada telefònica. 

Professorat

Altrament, la titular d’Educació i Ensenyament Superior va anunciar que la carrera professional del professorat es podrà començar a implementar el pròxim curs. «És una eina que té dues finalitats, la de motivar i fer créixer el personal i la de reconèixer, també a nivell salarial i d’incentius no salarials, les feines excel·lents que duen a terme» va apuntar Vilarrubla. De moment, s’ha preparat una primera proposta que s’està presentant al col·lectiu, i en un principi, hauria d’estar enllestida aquest octubre. En aquesta línia, també es resoldrà el procés de cobrir les places de directius i caps d’estudis, un fet que ajudarà que hi hagi més llocs de treball i, en conseqüència, variarà el nombre d’interins, que ja fa uns anys que s’intenta equilibrar i actualment se situa en un 20%. «Des del 2016 hem consolidat més de 100 places, per tant, sempre ha d’haver-hi interins», va afirmar la ministra, que va afegir que «el que no ha d’haver-hi són interins de llarga durada».