L’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT) presentarà, entre avui i demà, un recurs al Tribunal Constitucional contra el projecte de llei que estableix una moratòria de dos anys per aconseguir noves llicències. Segons el president de l’entitat, Àlex Ruiz, gairebé el 100% dels afiliats han decidit recórrer-hi, ja que és una qüestió que, tard o d’hora, els pot afectar a tots per igual. Alguns, però, ja van veure com s’anul·lava el seu acord de compravenda, tan bon punt el cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar fa un parell de setmanes el nou reglament. «Estem totalment decebuts perquè el 2017 ens van prometre una cosa i ara és la contrària; estem parlant d’una llei que té cinc anys, que és molt jove, no està obsoleta; no entenem aquest canvi de les regles del joc», va apuntar Ruiz, tot insistint que estan d’acord amb la moratòria, però només per als pisos de nova construcció. De fet, aquest rotatiu ja va avisar que la llei podia ser inconstitucional, tenint en compte que el text del 2017 contempla que la llicència d’un allotjament turístic és per a tota la vida, independentment de si canvia el seu propietari. «Entenem que si ara es perd, hi ha una expropiació que el Govern hauria de compensar», va apuntar un dels juristes consultats. En aquest sentit, Ruiz va demanar tenir en compte que la llei fins ara en vigor «va ser molt dura», perquè obligava a fer una sèrie d’inversions sense les quals no es podia atorgar, justament, aquesta matrícula «que  es quedava per sempre al pis». 

Davant la sorpresa i les queixes dels propietaris –que en els últims anys s’han multiplicat per 12–, el president de l’entitat va assegurar que el ministre de Turisme, Jordi Torres, es va limitar a justificar que «el text és molt clar i no tocarem ni una coma», motiu pel qual, finalment, han decidit tirar endavant el recurs judicial. A més, des de l’AEAT denuncien que la llei del 2017 no permet que més del 50% dels pisos d’un bloc siguin per a ús turístic, de manera que amb la modificació, si es perd una llicència, ja no es podrà recuperar. Ara bé, la nova regulació indica que «sí que podem fer apartaments de cinc estrelles, la qual cosa no entenem; o juguem tots a la mateixa lliga o no juguem, però siguem coherents», va etzibar Ruiz. I va afegir: «Això és una indefensió i una falta de rigor [per part de l’Executiu] terrible».

Amb tot, Ruiz va recordar que en aquests dos anys de moratòria el Govern preveu fer un estudi de l’impacte dels apartaments a les diferents àrees del país, però «hem de pensar que el 90% dels nostres allotjaments estan a parròquies altes, de Canillo cap amunt». En aquest sentit, va assenyalar que quan els promotors van fer els pisos que actualment hi ha a zones com el Tarter, Soldeu o el Pas de la Casa, «la seva idea era vendre’ls, però com no ho van aconseguir, els van intentar llogar». I és que segons el seu parer, «al ciutadà d’Andorra li costa molt pujar, bàsicament perquè no hi ha serveis». «Viure en un lloc així és complicat», va reconèixer Ruiz, que va avançar «per molt que treguin les llicències dels apartaments turístics per fer habitatge de lloguer, ningú hi voldrà anar a viure tot l’any». «Estem llençant a la brossa tot el que ja tenim consolidat i que ens ha costat molt d’esforç i una gran inversió», va lamentar.

Finalment, Ruiz va avisar que tot plegat pot crear intrusisme en el mercat, perquè «hi haurà gent que haurà de llogar els seus apartaments per necessitat, tingui o no llicència».